Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El monument a Josep Anselm Clavé va ser inaugurat el novembre de 1888 en el marc de l'Exposició Universal. La primera pedra havia estat dipositada el dia de la Mercè de 1883 en la cruïlla de Rambla de Catalunya i el carrer València, ben a prop del lloc on es va donar a conèixer la primera societat coral de Catalunya, en els que serien els Jardins d'Euterpe. Allí hi estigué fins a l'octubre de 1955 en què fou desplaçat al seu emplaçament actual. El monument d'estil neoclàssic va ser dissenyat per l'arquitecte Josep Vilaseca i l'escultura, de bronze daurat inicialment és obra de Manuel Fuxà. Tots dos ja havien construït en el monument funerari del cementiri del Poble Nou. Inicialment, l'escultura de prop de cinc metres, tenia una base desproporcionada de sis, l'alçada de les quatre arpes verticals de cada angle. D'ací la crítica al conjunt que podem llegir en el text de Josep Pla (Palafrugell, 1897-Llofriu, 1981). Arran del trasllat s'augmentà l'altura del pedestal quatre metres més.
Hi podem llegir, a banda del text de Pla citat, el poema d'homenatge que li dedicà Ignasi Iglesias (Sant Andreu del Palomar, 1871-Barcelona, 1928).
L'obra d'en Clavé
Quan l'arpa dels humils polsà la Poesia,
ses notes de dolor vibraren per l'espai,
i el geni d'En Clavé, que d'art i amor vivia,
serví de tornaveu per no oblidar-les mai.
Com arbre corsecat, el poble s'aclofava,
cedint al fort impuls d'un aire corruptor;
mes, quan l'excels Clavé va dur la nova saba,
de sobte reverdí, florint amb abundor.
Ell fou qui asserenà la pensa enterbolida
signant als fills heroics del fatigós treball
una alba amb cants d'ocells, un sol expandint vida,
i un cel esperançat i clar com un mirall.
Els monuments (fragments)
Anselm Clavé, fundador dels cors que porten el seu nom, amb la intenció de fer minvar la parròquia de les tavernes, dirigeix, amb una batuta a la mà, nit i dia, unes masses corals invisibles. La seva figura rígida amb afectació, d'una seriositat fonamental, bronze sense sensibilitat, més plom que bronze, d'una importància basada purament en el pes, es d'una contemplació depriment. Es veu de seguida que el músic dirigeix mediocrement i que les masses corals del seu voltant canten malament. Ara, el monument és inacabat. Construït per subscripció popular, hi hagué diners per a la figura, però no n'hi hagué prou per a posar-la en el pedestal elevat que comportava el projecte. Potser si fos possible de veure l'estàtua més alta no resultaria tan espessa i pesada. S'airejaria. El cert és que, en acostar-se el moment de la inauguració, calgué trobar una solució provisional. Hi havia estàtua, però faltava baluerna d'elevació. L'arquitecte municipal Falqués, l'autor dels bancs i dels fanals del Passeig de Gràcia, el cèlebre Falqués, féu construir un sòcol de pressa i corrents. I així quedà Clavé sobre un sòcol peremptori i desproporcionat, amb les seves sabatasses enormes i la seva batuta incansable. Per donar als contempladors de l'estàtua la idea que l'homenatjat fou músic, Falqués féu incidir sobre el sòcol unes lires enormes que si s'haguessin de polsar exigirien pals semalers.
Altres indrets de Barcelona: