Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Estàtua de gairebé tres metres d'alçada amb la posició de la mirada cap enfront i el braç dret enlairat ordenant el joc i el que havien de fer els seus companys . al peu de l'estàtua en una placa hi ha transcrit el lema: "Sortiu i gaudiu-ne". Està situada a pocs metres del monument a Kubala i davant de la placa del centenari del Barça. Hi podem escoltar la cançó de La Trinca i llegir un fragment de Sergi Pàmies.
Botifarra de pagès
Catorze anys de passar gana,
catorze anys d'anar fent figa,
potser si que eren molt anys
catorze anys sense una lliga.
Un, dos, tres, botifarra de pagès!
Quan la cosa no funciona
no ens ve pas de cent milions,
i com que la bossa sona
hem portat a Barcelona
les millors cuixes del món.
Si tot va millor que abans,
gastar duros no ens espanta,
ja ho diem els catalans
que pagant Sant Pere canta,
amb permís dels capellans.
La senyera ja voleia amb gran eufòria,
la tenora llença al vent son cant joiós,
recordant un gran moment de nostra història,
celebrant un cinc a zero gloriós!
Sonaren cinc campanades
allà a la Porta del Sol,
quatre ens les han tornades,
però encara guanyem d'un gol.
Com veieu, qui no es conforma
és ben bé perquè no vol ...
Un, dos, tres, botifarra de pagès!
I ara els culés de veritat
ens volem gastar els bitllets,
comprant discos, ninotets
i cançons de qualitat,
pòsters, pintures i calçotets.
Mentre ragi la mamella
ens voldran per fer titella
I arribaran a inventar-se
desodorant per l'aixella
que porti els colors de barça.
I ara cantaires, ve lo principal,
Au, prepareu-vos pel cor final.
Cruyff, Cruyff, Cruyff...
Qual vulgar cor de granotes
"ensalcem" les teves potes,
jugador sensacional.
Ja ningú no se'n pot riure.
Visca Catalunya !
Visca el Barça i en Montalt !
Catalanistes, ajunteu-vos
que ara es pot, gracies al futbol,
cridar ben fort fins escanyar-se
som i serem ... socis del Barça
tant si es vol, com si no es vol!
tant si es vol, com si no es vol!
Des de molt jove, Cruyff sempre ha assumit, com una servitud de l'espectacle, que quan surt al camp té l'afició dividida i que aquest contrast dialèctic no és forçosament dolent i pot transformar-se en estímul. Vista amb els ulls de Cruyff, la realitat no sempre és el que sembla. Ell sap que, d'entrada, la meitat de la grada l'animarà amb una persistència incondicional i que l'altra meitat serà exigent i recelosa amb una prevenció que sovint partirà de prejudicis extraesportius, de percepcions particulars (espontànies o induïdes) o d'una ignorància pura i dura. L'ambició de Cruyff és simple. Pretén instaurar un hedonisme popular a través d'una activitat tan accessible i democràtica com jugar a futbol. I vol aconseguir que la fidelitat i l'entusiasme de la meitat de la grada que el respecta es mantinguin i, si pot ser, converteixin la resta dels espectadors a la seva causa a través de la seducció del joc i, a mitjà i llarg termini, dels resultats. ¿Quina formació té per aconseguir-ho? Haver sigut un dels renovadors del futbol modern i haver inspirar elogis com aquest, d'Arrigo Sacchi: «Una coherència absoluta amb moviments imprevisibles».
Altres indrets de Barcelona: