Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest monument a la sardana és obra de l'escultor Josep Cañas. Va ser inaugurat en el seu emplaçament actual el 19 de març de 1966. Està compost de vuit figures de dos metres d'alçària esculpides amb pedra calcària d'Ulldecona. Al centre hi ha una roca de Montserrat, simulant el munt que els sardanistes fan amb les seves pertinences. Situats a la part alta del monument, amb una vista panoràmica de Barcelona al fons, podem llegir el poema "Les fulles seques" d'Àngel Guimerà, que es va convertir, amb música d'Enric Morera, en una popular sardana. També hi escau la lectura del poema de Joan Maragall dedicat a la dansa més simbòlica del país.
Les fulles seques
Les fulles seques fan sardanes
d'ací d'allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.
I quin seguir de fulles roges
que enjogassades porta el vent!
Les que més corren semblen boges,
d'altres se'n vénen dolçament.
I quan el sol se'n va a la posta,
l'arbre, que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.
I surt la lluna trista i sola,
fulla d'un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola,
les companyones que ha perdut...
Les fulles seques fan sardana;
mes quan l'albada surt després,
se les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més.
I l'arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant;
i en cada brot quins cants de riure,
fent niu les aus i els becs juntant!
Després la fruita que encisera!
pengim-penjam al sol que és foc!
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l'albercoc!...
Oidà! Quin goig! Fem les rodones
sardanejant de dia i nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l'infinit!
La sardana
Ceres
I
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan;
és la mòbil magnífica anella
que, amb pausa i amb mida, va lenta oscil·lant.
Ja es decanta a l'esquerra i vacil·la;
ja volta altra volta a la dreta dubtant,
i se'n torna i retorna intranquil·la
com mal orientada l'agulla d'imant.
Fixa's un punt i es detura com ella...
Del contrapunt arrencant-se novella,
de nou va voltant:
la sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
II
Els fadrins, com guerrers que fan via,
ardits la puntegen; les verges no tant;
mes, devots d'una santa harmonia,
tots van els compassos i els passos comptant.
Sacerdots els diríeu d'un culte
que en mística dansa se'n vénen i van,
emportats per el símbol oculte
de l'ampla rodona que els va agermanant.
Si el contrapunt el bell ritme li estrella,
para's, suspesa de tal meravella...
El ritme tornant,
la sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
III
El botó d'eixa roda, ¿quin era
que amb tal simetria l'anava centrant?
¿Quina mà venjativa i severa
buidava la nina d'aquest ull gegant?
Potser un temps, al bell mig, s'hi apilaven
les garbes polsoses del blat rossejant,
i els suats segadors festejaven
la pròdiga Ceres saltant i ballant...
Del contrapunt la vagant cantarella
sembla estrafeta passada d'aucella
que canta volant:
la sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
IV
No és la dansa lasciva, la innoble,
els uns parells d'altres desaparellant;
és la dansa sencera d'un poble
que estima i avança donant-se les mans.
La garlanda suaument se deslliga
desfent-se, s'eixampla, esvaint-se al voltant;
cada mà, tot deixant a l'amiga,
li sembla prometre que ja hi tornaran.
¡Ja hi tornaran de parella en parella!
¡Tota ma pàtria cabrà en eixa anellà,
i els pobles diran:
la sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan!
Altres indrets de Barcelona: