Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Va ser el dramaturg Ignasi Iglésias qui va proposar un homenatge popular a Àngel Guimerà. L'Ajuntament de Barcelona el va declarar fill predilecte de la ciutat i, mitjançant la subscripció pública, el 23 de maig de 1909, dia de l'homenatge celebrat a la plaça de Catalunya, es va inaugurar el monument a Manelic, el seu personatge més popular, a Montjuïc, en el marc dels Jardins de Laribal. L'estàtua és obra de Josep Montserrat i, des de l'any 1992, està acompanyada per vuit escultures modernes que formen el denominat Jardí de les Escultures, a tocar de la Fundació Miró. Situats davant del monument, podem llegir els poemes que Apel·les Mestres (Barcelona, 1854-1936) i Ignasi Iglésias (Sant Andreu del Palomar, 1871 – Barcelona, 1928) van dedicar a enaltir el popular personatge guimeranià.
Ara i sempre
—Plora, bon pastor
de les terres altes!
Plora, Manelic,
la mort del teu pare.
—Que plori la gent
de la terra baixa,
la gent que el creu mort,
malgrat que s'enganya.
És viu i ben viu
i en terres ben altes,
més altes que els cims
de les grans muntanyes.
Allà vivim junts,
com el cos i l'ànima;
tant com viurà el fill
té de viure el pare.
Passaran els anys
l'un darrera l'altre,
mudaran els temps,
rodaran els astres...
I allà virem junts,
sense fi, sens mudança,
el cel per dosser,
tot el món per Pàtria!
El plor d'en Manelic
Com un cor rodolant, desfent-se en llàgrimes,
baixa del Pirineu en Manelic.
Abandona el remat, que bela i bela,
com mai en les altures s'ha sentit.
¿On va el rústic pastor, l'heroi ingenu,
glòria dels homes purs com ell senzills?
¿Que té por que, amb sos plors, les neus es fonguin,
com si la gran muntanya s'enternís?
Avall, avall, devers la terra baixa,
com un isard que corre mal ferit,
passant per entre llops (que encara en queden!)
va cap a la ciutat... Per què? Amb quin fi?...
Ha mort aquell que, en somnis, va concebre'l;
el geni que, amb argila i llum dels cims,
més a vora dels àngels que dels homes,
va donar-li la vida com a un fill.
Mireu en Manelic! Oh, com sanglota!
Regira les entranyes! Quin sofrir!
Mireu-lo de genolls, prop del cadàver!
Son cor plora per tots els cors humils!
I, mentre el seu ramat, a la muntanya,
perdut en mig les boires de la nit,
humanitzant la veu, bela que bela,
igual que sí plorés un món de nins;
el poble català, d'ànima pura,
el poble generós, sofert i humil,
veient la mort del seu excels poeta,
es fon tot ell en altre Manelic.
Altres indrets de Barcelona: