Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
En un local de planta baixa que ocupa el xamfrà dels carrers d'Arai i d'Avinyó hi havia l'obrador d'orfebreria de la família Arderiu. La poeta Clementina Arderiu (Barcelona, 1889-1976) hi va fer l'aprenentatge de l'ofici i hi passava moltes hores. Aquí van fer coneixença amb Carles Riba, amb qui es casà. Sovint també freqüentaven el local altres companys i amics literats, com ara Josep Carner, que, tal com documenta la nota del dietari de Marià Manent, fou decisiu en el prometatge d'ambdós incipients poetes. També podem llegir-hi el poema que Clementina Arderiu dedicà al beneït obrador.
Beneït obrador...
Beneït obrador
era allà on jo teixia:
fil anava i venia
es lligava i torcia.
Primavera i tardor
han passat tantes voltes!
Són les coses revoltes:
sense gra no hi ha mòltes.
No ho retrec, oh Senyor!
Ja ningú m'acompanya,
fins de mi sóc estranya,
puc xiular com la canya
entre fulla i canó.
Sense qui em digui «vine»
no pot fer la padrina
ni teixits ni farina,
però puc sense por
arrenglerar paraules
que s'ordenin en faules.
I en demano perdó.
30 de març [1970]
CLEMENTINA ARDERIU. Un dia d'aquest mes, no recordo quin, vaig visitar Clementina Arderiu. Vam parlar de la pròxima visita d'en Carner a Catalunya, i ella em va explicar la intervenció amical del poeta quan Carles Riba i Clementina festejaven. Els pares de Clementina no volien que es casés «amb aquell estudiantet». I precisament s'esqueia en una temporada de dificultats i de crisi moral per al pare d'en Riba. S'havia incendiat la seva fàbrica i es quedà sense un cèntim. Poc després, una parent li deixà una bona quantitat, el pare d'en Riba la invertí comprant una casa a l'Hospitalet, i heus ací que els llogaters no li pagaven ni cinc, i el pobre escultor —el pare del poeta— tornava a estar arruïnat, deprimit, sense esma per defensar-se. S'estava en un racó de la casa, abatut, abandonat a la desgràcia. Llavors en Riba contà aquelles dissorts al seu amic Carner. Era quan el poeta de La paraula en el vent estava a punt de casar-se amb la xilena Carmen de Ossa. Un dia va anar a l'orfebreria del senyor Arderiu a encarregar l'anell de prometatge.
Durant l'entrevista parlà del seu amic Carles Riba, un jove extraordinari —digué—, a qui esperava un brillant futur. Aquell comentari d'un home com en Carner —que llavors ja tenia un gran prestigi— va canviar l'actitud negativa dels pares de Clementina. A més, en Carner procurà de resoldre la crisi (econòmica i moral) del pare d'en Riba. Anà a trobar en Bofill i Mates, que aleshores era regidor de Barcelona, i li demanà que obtingués una «col·locació» a l'Ajuntament per al vell Riba. La cosa reeixí, i l'escultor recobrà la confiança i la calma. Tot plegat va fer possible el casament d'en Carles amb la Clementina.
Altres indrets de Barcelona: