Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Edifici senyorial del segle XVII fruit de la reforma d'un d'anterior gòtic, del qual en resten alguns elements interessants. D'entre aquests cal destacar la capella del segle XV, amb volta estrellada, i relleus d'àngels músics envoltant la clau, on hi ha una Epifania. La façana és simple, amb els balcons emmarcats amb carreus i perfilats amb motlluratge esculpit, i un seguit de gàrgoles esculturades sota el ràfec. La part més interessant és l'escala del pati interior, on hi destaquen les guarnides columnes salomòniques que sostenen els arcs rampants, i el fris esculpit evocant el rapte d'Europa i el carro de Neptú. És una de les obres més interessants del barroc català.
Pau Ignasi de Dalmases i Ros, noble i erudit que hi recollir una important biblioteca de manuscrits, hi fundà el 1700 amb 14 erudits més l'Acadèmia Desconfiada o Acadèmia dels Desconfiats. Les sessions duraren fins al 1703 i el seu pòsit, a la llarga, possibilità el 1729 la creació de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Una de les iniciatives meritòries de l'Acadèmia, el 1703, va ser l'edició de les obres de Francesc Vicent Garcia. Per això és un bon lloc per llegir-ne un sonet.
Entre els assistents a les sessions de l'Acadèmia, segurament hi havia Joan de Gualbes i Copons que dedicà un poema al rector de Vallfogona que podem llegir al pati del palau juntament amb un sonet dedicat a enaltir la noble institució. D'un altre dels acadèmics, Josep Romaguera, en podem llegir un líric poema dedicat a l'arc iris. I, finalment, un sonet de Ramon-Enric Bassegoda ens ajudarà, des de la contemporaneïtat, a entendre la singularitat del palau i de la figura de Pau Ignasi Dalmases.
Autor:
Francesc Vicent Garcia i Torres
Obra: Sonets , 1979
Pàgina: 59
Obra: Sonets , 1979
Pàgina: 59
XXVI
AMONESTA LO AUTOR A LA JOVENTUT QUE NO S'AFICIONE A LA HUMANA HERMOSURA SINÓ ÚNICAMENT A DÉU I A SOS SANTS
Flaca parcialitat de ma ventura
De enemics poderosos rodejada,
On va aqueixa esperança mal fundada
Per gloria incerta i pena tan segura?
Què vana presumpció, què desventura
T'anima a la conquista senyalada
Del gust mortal, essent tan desditxada
Que para en miserable sepultura?
Si de la humana sort més poderosa
A la mes dèbil, amb igual tristesa,
Veus queixar-se a tothom de la Fortuna,
Muda l'intent, camina valerosa
A conquistar la perfecció i bellesa
De Qui porta entre peus al sol i lluna.
Autor:
Joan de Gualbes i Copons
Obra: Vida i obra de Joan de Gualbes i Copons , 1995
Pàgina: 153
Obra: Vida i obra de Joan de Gualbes i Copons , 1995
Pàgina: 153
Per quanta gràcia en si diu, grata sia
la Musa en pròpies veus més agraciada
vui, per son crèdit nou, a les nou dada,
parlant amb catalana parleria.
De qui los rics quilats en quants avia,
si ben provats als tocs de l'alborada,
amb lo actiu foc de ben conceptuada
acrisola en son pit lo gran Garcia.
Que si Valls foguejà, Garçó Garceni
de tot son seny lo món dóna fiança
plora als fums d'aquell foc tot jove engany,
fent d'errors corregits son crescut guany,
com ho és polir les prendes de l'ingeni
en lo taller de la Desconfiança.
Autor:
Joan de Gualbes i Copons
Obra: Vida i obra de Joan de Gualbes i Copons , 1995
Pàgina: 152
Obra: Vida i obra de Joan de Gualbes i Copons , 1995
Pàgina: 152
Prova la primavera l'esperança:
d'ella fia lo abril en ses verdures;
prova lo cel benigne amb ses llums pures
del mar ja la inquietud, ja la bonança.
Prova dels equinoccis la balança
del fred i calor vàries mesures;
i proven fins d'Amor les conjectures
o bé fiant o bé amb Desconfiança.
De la bezoar i de la trompa armada
del unicorn se prova a l'experiència
del més actiu verí, remei al dany.
I proves, vui, al toc de l'Alma Sciència,
en la noble Acadèmia Desconfiada,
de tot geni estudiós lo major guany.
Autor:
Josep Romaguera
Obra: Antologia general de la poesia catalana , 1979
Pàgines: 123-124
Obra: Antologia general de la poesia catalana , 1979
Pàgines: 123-124
A l'Arc Iris
Iris de l'esfera
florit horitzó,
èmulo de Cloris
meteor airós.
Del compàs de Febus
paral·lel en flor,
és de la bonança
triomf i blasó.
A l'aigua en diluvi
templa sos colors,
de l'ira celeste
fiador hermós.
Los núvols esmalta
pinta ses regions,
rua de matisos
guirnalda de flors.
Si d'arc blasona,
és traste d'amor;
mes, vent-lo sens fletxa
ningú el tem arpó.
Sols viu a la llum,
i a son ardor mor,
Fènix que renaix
amb los raigs del sol.
Autor:
Ramon-Enric Bassegoda i Amigó
Obra: Antologia Lírica de Barcelona , 1950
Pàgina: 225
Obra: Antologia Lírica de Barcelona , 1950
Pàgina: 225
Casa Dalmases
(Carrer de Montcada)
No ets testimoni sols de la riquesa
que Catalunya, gran ahir, assolia,
un art selecte també aquí floria
palaus alçant de singular bellesa.
Una ampla escala tota gentilesa
a entendre dona lo que aquest seria,
abans que magatzem ne fes un dia
lo marxant, sens respecte a cap grandesa.
Genis i déus, nereides gracioses,
mostra un ampit; columnes que han romases,
fulles i flors hermosament descloses.
Noble casal, mirall de nobles cases,
a la pàtria en jornades atzaroses
daves tu un Pau Ignasi de Dalmases.
Altres indrets de Barcelona:
Indrets