Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta plaça, construïda pels volts del 1840, és quadrada i la més gran i més popular de Gràcia. Al centre, hi ha l'es-cultura Astrolabi, de Joaquim Camps, que representa un mecanisme per ami-dar els astres. Com en d'altres places, com ara la del Diamant, durant la Guerra Civil espanyola s'hi va construir un refugi antiaeri. En els anys seixan-ta i setanta del segle XX, per la Festa Major de Gràcia s'hi aixecava un enve-lat que reunia cada d'any els protagonistes del moviment de la Nova Cançó. Així, el 1965 hi van intervenir Josep Maria Espinàs, Francesc Pi de la Serra i Lluís Llach. En l'edició del 1975, hi va cantar Raimon, en un recital ple d'in-cidents protagonitzats per la policia espanyola, els «grisos». Justament aquell setembre van tenir lloc les cinc darreres execucions del règim franquista, amb l'afusellament de dos membres d'ETA i tres del FRAP. És un bon lloc per llegir el poema que Alexandre Plana (Lleida, 1889 – Banyuls, 1940) dedicà a cantar les virtuts i les singularitats de les places de Gràcia; un fragment del llibre memorialístic La masmorra, de Joan Ventura (Palau de Plegamans, 1946), que fa especial esment del recital de Raimon del 1975, i un poema de David Castillo.
Una plaça de Gràcia
Plaça voltada de parets iguals
emmorenides sota del cel gris,
amb arbres minsos vora dels fanals
i amb un balcó petit a cada pis.
Passa una dona amb un cistell. Després
uns infants bruts i cridaners que juguen
a la ratlleta i que se'n van. Res més;
i el vent que mou les robes que s'eixuguen
pels balcons. La remor
tota la tarda és lenta, continguda,
fins que vespreja. Rere un porticó
s'encén el llum. La plaça que era muda
s'anima de la gent
que va cap a sopar. La barriada
es sorolla una mica sota el vent
per dormir-se aviat més reposada.
De 2/4 a 3/4 d'1
Mentre les notes de la guitarra del Raimon prosseguien, omplint l'aleshores silenciós entorn de l'envelat, els efectius de la Policía Armada, amb metralleta a la mà o la porra antiavalots brandada, escampaven els seus tentacles per les immediateses de la plaça del Sol. Més enllà de la travessera de Gràcia, detenien dues persones (el Joan i jo) que romanien tranquil·lament assegudes en una taula d'un bar prenent un refresc mentre
veien passar la gent que corria pel carrer del Torrent de l'Olla avall —aleshores de Menéndez y Pelayo—; en el mateix carrer, pocs minuts després i
uns metres per damunt de la travessera, es produïa una altra detenció. Tres detencions més a la plaça de Rius i Taulet, fins on havien arribat les corredisses. I així, entre les anteriors i aquestes de darrera hora, fins a un total de vint-i-set persones, nou noies i divuit xicots, aquella nit no van dormir a casa seva.
Després de cantar quatre cançons més i acompanyar amb la guitarra un Diguem no cantat de forma espontània pel públic que romania a l'envelat, amb visibles mostres de nerviosisme, el Raimon s'excusà: «... m'és molt difícil cantar». I amb D'un temps, d'un país donà per finalitzat el seu recital a l'envelat de la plaça del Sol amb motiu de la Festa Major de Gràcia de l'any 1975.
Altres indrets de Barcelona: