Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
En qualsevol punt d'aquest passeig obert a lamar podem llegir una glosa d'Eugeni d'Ors (Barcelona, 1882 –Vilanova i la Geltrú, 1954) que hi és inspirada. Narra i exalta la bellesa de l'home nu jugant amb el mar i les ones. És la defensa noucentista de la visió mediterrània i classicista del paisatge, que pintors i escriptors van a buscar en la natura de muntanya.
El bany dels cavalls
El bany dels cavalls és una de les més belles visions acolorides de viure antic, de viure etern, perdudes entre el desfilar ràpid dels espectacles contemporanis, sovint massa cinematogràficament grisos...
Jo he vist — tots vosaltres ho podeu veure cada dia, a la Barceloneta, en diversos altres indrets de la nostra platja—, això: uns homes joves, nus, muntant cavalls nus, jugant, en la plenitud assolellada de la tarda, amb les ones i amb la boja escuma de les ones...
Què fan els nostres poetes? ¿Què fan els nostres pintors? ¿Per ventura no han tingut ocasió mai de contemplar la formosor aquesta? ¿Si l'han contemplada, no ha sabut inspirar-los res?
Ai! Els nostres poetes, els nostres pintors són —o seran d'ençà del correu de demà vespre —, a muntanya. I allí premediten — o premeditaran demà passat mateix — servir-nos per a l'hivern pròxim una reedició de velles vulgaritats sobre la muntanya.
Curiós: El nostre art acostuma a passar sense terme mig, de la muntanya al guarda-roba. És panteista o pintoresc; poques vegades —malgrat de la mediterrània tradició—, antropomòrfic... És art de paisatge — en el sentit més naturalista de la paraula —, o bé art del vestir, inspirant-se en l'home vestit — (un pagès és tan hom vestit, tan guarda-roba, com un senyor feudal)— mai, gairebé, en l'home nu.
I, no obstant, l'home nu —sobretot així, sobre un cavall nu, i dins el mar, i sota el cel, és decididament una bella cosa...
Altres indrets de Barcelona: