Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La rambla de Prim, que avui vertebra bona part del barri, era en el temps que Maria Barbal el freqüentà com a professora del Centre de Formació Professional Joan Maragall —avui reconvertit en un centre de primària amb un altre nom— un espai enmig de descampats. Un fragment de Carrer Bolívia, que ens pot servir de lectura en algun punt prop de l'enllaç amb aquest carrer, ens detalla l'ambient obrer del barri i l'actuació que hi tingueren els capellans obrers sorgits de la renovació que va representar el Concili Vaticà II.
El barri s'anava omplint de persones i, per més que els anys passaven, encara hi dominava l'olor de pols i de ciment. Eren pocs els carrers on un arbre, un roser, uns quants geranis, posaven el contrapunt viu a tant totxo i morter. Es començaven a obrir les primeres escletxes als edificis nous de trinca i el nostre carrer Bolívia, amb Marroc i els paral·lels, formava un estrany oasi diminut, vell, entre blocs gegants. I continuaven arribant famílies que fugien de llocs pitjors que el Besòs, que hi milloraven. Després d'anys de treball dur havien pogut pagar l'entrada per al piset. Més tard vindria descobrir que al voltant no hi havia escoles, ni parcs, ni ambulatoris, que les botigues escassejaven i que l'únic que floria amb facilitat en aquella terra eren els bars, sorollosos i bruts, plens a qualsevol hora, amenitzats a intervals pel dring d'una maquineta del millón.
El Mi Tierra era un dels antics. En aquell bar, només de veure'm, l'amo em donava la clau de mossèn Daniel, que vivia en un pis del mateix bloc. Pura rutina, ja. Hi entrava i en sortia d'esma sense fixarme en res ni en ningú concret, mira tu. I pujava d'esma al pis. De vegades el Daniel em deixava un full escrit amb els diners.
Altres indrets de Barcelona: