Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La tomba de Montserrat Roig és el nínxol número 12.520 3r del col. B de la via de Sant Francesc 9. Situats al davant, amb el mar com a fons i una vista de la Barcelona portuària, podem llegir un text d'ella en el qual expressa com li hauria agradat tenir uns altres horitzons creatius dels estrictament urbans on es formà. Un fragment de la necrològica que li va dedicar Joaquim Molas ens donarà l'abast de fusió de vida i literatura en la trajectòria vital i intel·lectual de l'escriptora.
Records pobres, geomètrics, els records urbans d'un barri de Barcelona. Sempre he envejat els escriptors que coneixen els noms dels ocells i dels arbres, els que s'han criat a pagès, els que miraven muntanyes màgiques que canviaven de color segons l'estació i el dia, els qui tenien horitzons infinits. Però en un retall de cel, hi cap tot l'univers. Una filera de cases és l'horitzó del mar. Lluny, se sentien els trens que marxaven i les sirenes dels vaixells. Hi havia altres mons més enllà, mons que sorgien tot observant els nervis d'una fulla de llimoner.
Acluco els ulls, malalta de present, i em vénen els colors de la infantesa. Les darreres paraules que va escriure Antonio Machado, en un tros de paper mig rebregat, foren: «Aquel sol de la infancia, aquellos días azules...». Aquesta és una de les definicions més precises de la tristesa, de l'exili. Sol i dies blaus, heus ací la felicitat perduda. Davant de la desolació i dels paisatges erms, davant d'un mar que no et vol escoltar, retorna la llum, retorna el color de la infantesa.
Vida i literatura: un mateix designi d'amor i llibertat (fragment)
Montserrat Roig va passar per la vida com un obrir i tancar d'ulls. Hi ha homes i dones que, com Mozart, la Mansfield o Xavier Fàbregas, per citar només noms o amics que vàrem compartir, s'assemblen sentir obscurament la necessitat d'anar de pressa, de cremar etapes per concentrar en pocs anys allò que uns altres poden realitzar de manera reposada al llarg d'una pila de decennis. Els 45 anys de Montserrat Roig varen ser concentrats en tots els sentits. Va viure intensament, exhibí gloriosament els seus grans ulls, les llargues cames, el somriure tímid i ingenu, l'elegància exòtica d'estrella de cinema. I escriví també intensament. El 1971, quan només tenia 24 anys i havia passat ja pel teatre, va publicar el primer llibre de narracions que acabà amb els dubtes i tempteigs de joventut. Vint anys després comptava amb una obra extensa i variada que culmina amb un dels seus llibres més lluminosos: Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Roig filla d'un il·lustre advocat que dedicà moltes hores a la literatura activa i d'una dama culta i discreta, escollí un terrible ofici, el d'escriure. No sacrificà mica la seva vida a la seva literatura ni la seva literatura a la seva vida, però, sens dubte, les dues, vida i literatura, responen perfectament una de l'altra. Són dues cares d'un mateix designi d'amor. I llibertat.
Altres indrets de Barcelona: