Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El 1772, mentre regnava Carles III i acabat el moll dels Pescadors, s'alçà la torre de la llanterna, o far vell, convertit avui en rellotge. Així devia ser aquest punt quan el 10 de gener de 1854 hi desembarcà Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1846 –Barcelona, 1924) procedent de les Canàries, després de patir uns grans temporals durant el viatge que li produïren un invencible horror a la mar per sempre més. D'aquí estant, admirant els canvis que ha sofert la ciutat d'aleshores ençà, podem llegir dues anotacions del dietari Calaix de sastre, de Rafael d'Amat i Cortada (Barcelona, 1746-1819), baró de Maldà, que estan localitzades en aquest punt del port, i dues mostres poètiques d'Àngel Guimerà que il·lustren els lligams que l'escriptor tenia amb la ciutat d'ençà que va desembarcar per primera vegada en aquest indret quan venia de les Canàries, on havia nascut. També un text de Carlos Barral (Barcelona, 1928-1989) ens dóna la traça més de port de pescadors que tenia l'indret quan ell el freqüentava amb la seva embarcació.
La meva ciutat
Te voltaven les muralles
quan vaig entrar al teu clos,
i de la pólvora encara
se sentia la fortor.
Quants cops, estimada meva,
has bregat a sang i foc
per desfer-te les cadenes
reblades per malfactors [...]
Mes el temps ha fet sa via
i les muralles no hi són,
i ma ciutat benvolguda
s'ha estès sobre plans i monts;
i on se flairava la pólvora
s'hi senten perfums de flors,
que es diu que la gent és bona
i que la pau és pertot. [...]
Dia 6 de desembre de 1788. Tal dia fou embouirat; i havent-se serenada la tarda a la banda de ponent, se veu lo sol clar a la tarda a quatre hores, i a llevant, entre aquella espessor de boira, se manifesta l'arco iris, vulgo l'arc de Sant Martí. En tal dia féu fred, i tots, o los més, abrigats amb capots.
Queden fondejades a mar, més amunt de la llanterna, a la vista de la muralla de Mar, embarcacions carregades de blat, bacallà i teleries, segons he oït contar, i ignoro si han vingut del Llevant o de quins paratges, venint molt a temps lo càrrec de blat per subvenir a aquesta ciutat en sa escassès que donava prou cuidado.
Dia 24 de març de 1790. Ha amanescut lo dia amb pluja, i enterament núvol, com en los tres antecedents dies, havent plogut tota la nit, ha continuat est dia sens casi parar, continuant los llevants forts.
A mar queden detinguts cinc o sis bastiments carregats d'algunes noranta-cinc mil quarteres de blat, anclats que queden per no exposar-se a perdre, venint-los lo vent contrari i tempestuós per entrar al port; fent-se de dia en dia més dificultosa l'entrada de les embarcacions, per causa de la gran còpia d'arenes que deixa el Besós aquí; havent-se de pocs anys retirat molt lo mar de la plaia de Barcelona.
Tristes
Sembla ahir, i fa trenta anys!
El mariner cridà: terra!
i la mare em va besar
i em va dur a la coberta.
Era el punt de mitja nit;
a l'entorn tot era negre;
i ara vèiem, i ara no,
algun llum o alguna estrella.
Poc a poc s'alçà del mar
i s'avançà en les tenebres
com un monstre agegantat
que ens feia por i ens atreia.
La mare pregunta el que és,
i el mariner li contesta:
—Tenim a prop Montjuïc,
que ens crida i ens surt a rebre. —
Mare meva... fa trenta anys
que arribàrem a esta terra;
i l'ombra d'aquell amic
ens vol com la nit primera.
¿Qui diria que ens guardés
una fosa per a jeure!
Ja a tu Montjuïc te l'ha dat,
i la meva la sé d'esma.
La Barceloneta, un equivalent del Serrallo tarragoní, on es concentren els pescadors i les drassanes, és de fet una altra ciutat amb vida pròpia i pròpies legalitats i tradicions. Els seus habitants, sobretot els qui hi han nascut, no es consideren ciutadans de Barcelona i l'aspecte dels carrers i les places, on la gent encara treu les cadires al carrer per sargir xarxes o simplement per xerrar, sembla paisatge d'una població costanera més que barrí marítim d'una gran ciutat. Malgrat això, és evidentment l'esquena d'aquest barri independent i el moll del Rellotge el sector del port barceloní més atractiu i suggerent. Fins fa poc els barbers ambulants i els marxants, generalment forasters i exòtics, li donaven un aire de port oriental. També els marrajeros que amarraven en aquest sector, mariners d'aspecte ferotge i marcats per la duresa de la feina, que generalment feien la vida a bord, contribuïen a aquesta atmosfera de port del nord d'Àfrica.
Altres indrets de Barcelona: