Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Pertanyent a la parròquia de Provençana, el lloc de Bellvitge apareix documentat l'any 995 amb el nom de rec d'Amalvígia. En un document del 1057 se'l denomina Malvitge, interpretat popularment com a «mal viatge» i transformat per oposició en l'actual Bellvitge. La capella està documentada des del 1279. D'aquest primitiu edifici romànic s'han fet excavacions que han posat al descobert una part dels murs i absis. L'actual església és del 1718, construïda uns quatre o cinc metres per damunt dels fonaments de la construcció antiga. És un edifici d'una sola nau, amb absis quadrat i un petit campanar, també quadrat, adossat a la capçalera, amb coronament piramidal. La façana té el típic perfil barroc. A la restauració del 1959 es va substituir una casa adossada on vivia l'ermità per un porxo. Ens hi poden servir de lectura textos del baró de Maldà, de Joan Rius i Vila i un poema del sindicalista Ramon Fernàndez Jurado.
L'ermita de Bell-Viatge
Velles pedres de Bellvitge
drenades ran del camí,
guarnides d'userda verda
i de rengleres de pins.
La Verge de Bell-Viatge
entristida n'està avui,
n'ha perdut les prades verdes
que de sempre l'han guarnit.
De la propera autovia
li arriben els esgarips
que li esberlen el silenci
de l'indret que fou tranquil.
A frec d'ermita s'aixequen
eixams de grans i de nins
bucs de portland on s'escauen
cel·les i cel·les sens fi,
Santa Maria, Bellvitge
ja no flaira romanins
ni el groc de les ginesteres
festeja amb el gessamí.
Ja no pot veure l'anella
d'aquells alterosos cims
de les aimades muntanyes
que s'enlairen terra endins.
Ja no veu la mar propera,
tampoc el vell Montjuïc
ni les torres de Barcino
que per segles les fruí.
Pobra ermita de Bellvitge
qui et veu ara i qui t'ha vist!
Eres joia camperola
reina d'un immens jardí.
Els homes t'han ofegada
i et tenen fosca d'oblit
i ni s'aturen quan passen
dins la pressa del neguit.
Els teus romànics carreus
ara es troben escarnits
per enderrocs i deixalles
dels egoismes mesquins.
Aguantaràs la tempesta
i tornaràs a florir
quan l'amor de tot un poble
es retrobi al teu camí.
Al veïnat de l'Hospitalet queden dos ermites i capelles en la vasta planura de la Marina, l'una més cerca dels estanys de Port, de Santa Eulària Provençana i l'altra de la Mare de Déu de Bellvitge, en les immediacions del poble de l'Hospitalet azia el riu, i a la vista del lloc del Prat. En esta última acut molta gent de l'Hospitalet, i de tota aquella comarca, en lo dia de Nostra Senyora de Setembre, que és sa festa major i en lo dia de Sant Jordi, tots los anys, lo poble de l'Hospitalet hi acut en professó de pregària.
En aquest aspecte, el xoc més fort que pot rebre un home com jo és potser la visió ultra fantàstica de la urbanització de Bellvitge. Jo no sé si avui hi ha un hospitalenc capaç d'imaginar-se el paisatge idíl·lic de la nostra Bellvitge amb la seva ermita i la seva Verge tosca, mig abandonada tot l'any, llevat d'alguna diada assenyalada. La Verge era protectora d'aquells indrets pastorils i camperols de segles i segles enllà.
Ara, la vella capella de Bellvitge la veig ofegada entre gratacels. Confio que la sabran respectar i que no l'asfixiaran del tot, perquè és el símbol més eloqüent d'una continuïtat espiritual que cada dia ens fa més falta.
Altres indrets de Hospitalet de Llobregat: