Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Palau del Parlament de Catalunya és un edifici situat al Parc de la Ciutadella a Barcelona, seu del Parlament de Catalunya des del 1932. Obra de Jorge Próspero de Verboom, va ser construït al segle XVIII com arsenal de la Ciutadella militar de Barcelona. Posteriorment va ser reformat com a palau reial per l'Ajuntament de Barcelona i el 1932 aquest el va cedir per esdevenir seu parlamentària de Catalunya.
Ens poden servir de lectures un fragment de la novel·la L'Esplanada, d'Abdó Terrades (Figueres, 1812 - Medina-Sidonia, 1856) narra uns afusellaments i el posterior escarni de penjar els cadàvers a les forques, i un poema abrandament p0olític d'Àngel Guimerà.
Una detonació tremenda, sortida de la Ciutadella, els fa estremir. La Isabel, en el primer moment de sorpresa, s'arrapa al braç de mossèn Josep i exclama, espaordida:
—Què és això? Ha arribat el moment fatal? Mossèn Josep no es pot tenir dret, puix que una tremolor generalitzada s'escampa pels seus membres: s'asseu en un dels bancs del passeig.
En aquell mateix instant, se sent una descàrrega, i el seu brogit colpidor trenca el cor a bocins. Mossèn Josep perd de cop totes les forces, i en un moment de feblesa, sense tenir esment que la Isabel és al seu costat, fa:
—Ja són a l'eternitat! Déu meu, acolliu-los en el vostre si!
La Isabel cau en els braços de mossèn Josep, sense -sentits i gairebé sense vida.
Ja traspassaren...! Mes, ai! Encara se senten uns quants trets: algun dissortat no es deu haver mort a la primera descàrrega... Quin horror...! Emperò, s'acabarà amb això l'angoixa de Barcelona? No: cal que contempli cada dia les víctimes innocents del despotisme; cal que tots els seus habitants es diguin: què esdevindrem nosaltres, què passarà amb els nostres fills, si el govern continua d'aquesta manera!
La forca ja és preparada a l'Esplanada... Al cap de poca estona treuen de la Ciutadella les despulles mutilades i cobertes de sang; i la terra queda regada amb aquesta sang preciosa... Tres vegades, el sol ixent prova de fer-se pas: tres vegades torna a amagar-se en un mantell ombrívol, com espaordit d'aquell espectacle!... Ah! Jo els vegí, penjats de la forca, aquests cadàvers. Jo els vegí: i encara avui m'estremeixo, en recordar l'efecte que em produí aquella escena tan sangonosa...!
Recordant la ciutadella
Quan va caure en Casanova
mal ferit dels castellans,
sense forces Catalunya
tancà els ulls per a finar.
Tres centúries que bregava
contra vents i tempestats;
ara cau, ara s'aixeca,
l'últim cop no es va aixecar.
Quan en terra la vegeren
la voltaren com un ca:
tantes pedres li tiraren,
que la varen soterrar.
Guardeu bé la ciutadella
on la pàtria heu enterrat;
arribant Pasqua florida,
ja la pàtria s'alçarà.
Per si és morta o si no és morta,
se van dir los condemnats,
vigilem a Catalunya
l'ull atent i l'arma al braç.
Més a sobre de la llosa
se dormiren embriagats;
estrafets amb les disbauxes,
repugnaven de mirar.
Quan del somni es deixondiren,
el cadàver no han trobat,
i l'horrible ciutadella
feta engrunes va saltar.
Si és amb vida o no és amb vida,
els botxins no ho saben pas;
qui pot dir-ho és l'amor vera
que té vista per mirar.
I a la cort, que tot ho saben,
res saben dels catalans,
i fins sos reis, Déu els valga,
no entenen el seu parlar.
Altres indrets de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera: