Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest edifici, juntament amb l''Arc de Triomf i l'Umbracle són dels pocs vestigis arquitectònics que ens resten de l'Exposició de 1888. Construit com a Cafè-Restaurant per a l'esdeveniment, davant seu tenia el desaparegut Palau de les Belles Arts. Amb tot, un retard a les obres i la disputa amb el llicenciatari del cafè varen provocar l'abandonament de l'obra per part de Domènech i Montaner el 12 de juny de 1888 i la seva substitució per Josep Forteza que l'acabà a l'agost, quan ja restava poc per acabar l'exposició i, de seguida, restà abandonat. El 1891 l'alcalde, Joan Coll i Pujol, demanà a Domènech que "acabés l'obra" tot adaptant-la per acollir un "Museu de la Història". En l'adaptació es canvià la decoració i s'hi afegiren motius heràldics. La inauguració provisional fou en 1892, per celebrar el quart centenari del descobriment d'Amèrica. A partir de 1920 allotjà el museu de zoologia de Barcelona. Situats al seu entorn podem llegir un fragment de les memòries de Narcís Oller que enumera els diferents edificis de l'Exposició que veié enlairar-se, entre ells, és clar, el del futur Cafè-Restaurant.
No em quedà més deler que el de vagar per aquests carrers cercant entreteniment inofensiu a la visió. Les grans obres de l'Exposició Universal, que aleshores es feien, m'oferien el que més podia desitjar; car vostè no sap el que a mi m'entreté veure construir un mur gruixut, bastir un arc atrevit, hissar una jàssera o una columna ben pesant, contemplar, en una paraula, com creix i pren forma sòlida en l'espai la concepció ideal que abans m'han explicat o que he vist delineada en la vitel·la. A les oficines facultatives d'aquella Exposició hi havia uns quants arquitectes joves, lluïdíssims, que m'honraven amb llur amistat i als quals foren confiades les obres més remarcables del grandiós conjunt: a En Josep Vilaseca la porta d'honor o Arc de Triomf que encara segueix essent un dels millors ornaments de la Barcelona nova; a En Falqués el Palau de Ciències i el de Congressos que, erigits en solars presos a precari, hagueren d'ésser enderrocats un cop acabat el certamen; a En Lluís Domènech i Montaner l'original Restaurant, avui Escola Municipal de Música, i el colossal Hotel Internacional, aixecat al Passeig de Colom, que hagué d'anar també malauradament a terra per necessitats del Port. Totes aquestes obres tenien un tan viu atractiu per a mi, que ja no les vaig perdre de vista ni un sol jorn.
Jo content de passar-me cada tarda hores i hores admirant la febre i destresa que desplegaven els més grans eixams d'obrers allí aplegats a interpretar els nous procediments de construcció que se'ls imposaven per realitzar prodigis tan portentosos com el de deixar acabat i perfilat el colossal Hotel en el curtíssim espai de quatre mesos, me n'anava encara a tafanejar en el Palau d'Indústries, en els de Belles Arts, d'Agricultura, de Màquines i en els de la Secció Marítima; visitava els estudis dels escultors que modelaven les estàtues i relleus, els apartats tallers de fundició, de forja, de talla i ebenisteria on es laboraven els milers d'elements d'ornat i mobiliari que l'embelliment i servei d'aquells monuments requerien.
Altres indrets de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera: