Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Parc Zoològic de Barcelona és ubicat al Parc de la Ciutadella. Aquest emplaçament fou elegit perquè els edificis del parc ja estaven disponibles després de l'Exposició Universal de 1888. Va ser inaugurat el dia de la Mercè de l'any 1892. El Parc Zoològic té tres objectius: la conservació, la investigació, i l'educació. Els primers animals provenien de la col·lecció privada de Lluís Martí i Codolar. El zoo de Barcelona conté una de les col·leccions d'animals més importants d'Europa.
A l'entrada podem efectuar tres lectures: una prosa de Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 - Barcelona, 1941) que fa unes consideracions dels animals lliures i en captivitat; un breu text de Josep Pla que palesa la descoberta que en féu de jove i un poema de Ramon Folch i Camarasa (Barcelona, 1926).
Trobareu en aquestes planes uns quants retrats, diguem semblances literàries, d'hostes de la col·lecció zoològica del Parc de la Ciutadella. No tinc la pretensió d'haver-ne escollit els exemplars més notables ni, per tant, els més dignes de figurar en una galeria d'il·lustres. Triava a l'atzar d'una suggestió momentània; segons l'humor que duia en encaminar-me devers aquell terrible presidí d'innocents.
Llavors jo acabava d'arribar a Barcelona. Encara lluïa el pèl raspallat per la malesa de la jungla. M'havia caçat un editor; m'havia engabiat moralment, i jo desitjava consolar-me amb l'espectacle d'altres esclavatges encara més cruels. Ultra això, amb els companys de les gàbies del Parc jo m'hi podia entendre.
Amb el corb, amb l'esparver, amb els ànecs salvatges, amb la grua i amb la cigonya, jo hi sostenia diàlegs espirituals tramesos per una mena d'efluvi de llurs records, als quals jo responia amb els meus. I les visions dolces i esquerpes del passat; de cingleres, de boscos, de vorades de riu, de maresmes i d'estanys; de matins de sol i tardes brúfoles, d'ardentors estivals i de terribles maltempsades hivernenques jo les veia i saborejava dintre els ulls d'aquells ocells que n'eren plens fins a seny.
I tota aquesta delícia, tot aquest arborament de la memòria, jo no podia pas sentir-la esguardant un company redactor amb la ploma a l'orella, amb les retines saturades de paper imprès, de caricatures trivials, d'humorisme a tant el pam i d'anuncis equívocs.
Davant les bèsties exòtiques que m'eren més simpàtiques, jo feia un esforç per a comprendre-les. I això que jo feia amb el dromedari poso per exemple, cap dels ciutadans recent coneguts no va tenir la pensada de fer-ho amb mi. Tant que li hauria agraït!
En fi, estimat i fidel lector, a més dels retrats, hi trobaràs unes anècdotes el protagonista de les quals és una bèstia del bon Déu.
Jo desitjaria que hi riguessis o t'hi entendrissis. Consti que no m'he separat mig través de dit dels fets històrics. Per tant, si no assoleixo el que em proposo, la culpa és meva, no pas de la bèstia biografiada, que prou ha jet i patit per a merèixer la immortalitat
La primera cosa que vaig conèixer de Barcelona fou el parc de la Ciutadella. Jo devia tenir llavors set o vuit anys — potser menys. Era costum que les famílies benestants portessin les criatures ja una mica grandetes a veure Barcelona. La primera vegada que vaig pujar al tren gros, la primera vegada que vaig menjar i dormir en una fonda — que, si la memòria no m'enganya, fou l'Hotel Internacional de la Rambla—, la primera vegada que vaig asseure'm en un cafè. El costum era visitar tres coses: la catedral, el port i el parc de la Ciutadella. La catedral em semblà fosca—potser perquè estava núvol. El port, molt espaiós. El que m'agradà més fou el parc de la Ciutadella, a causa, és clar, de les pobres bèsties. L'elefant — que ja llavors era anomenat l'Avi — em féu una gran impressió, gairebé tanta com el cul pelat i vermell de les mones i els micos.
Al Parc
Qui vol venir al parc de les feres?
Tota l'escola en pes hi anirà.
Micos i mones de tota mena
salten i brinquen sense parar.
Tota elegant l'amiga girafa
com una dama ens ve a saludar.
Sempre en remull, el vell hipopòtam
obre una boca com un calaix.
En el seu clos, el rei de la selva
tot just badalla fa tremolar.
Meditabund, l'altiu dromedari
sembla que enyori el sol africà.
Corren les foques, llisquen a l'aigua...
Quina delícia, saber nedar!
Els elefants, brandant les orelles,
alcen la trompa per saludar.
Tigres, panteres, óssos i hienes,
bramen i udolen, qui més podrà!
Dintre les gàbies, totes les feres
miren la gent i no ho veuen clar.
Sembla que pensin que, dels de fora,
més d'un caldria fer-ne engabiar!
Altres indrets de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera: