Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Per veure aquest país, Berga sembla que té preparat per al turista el santuari de Santa Maria de Queralt. Quan arribem a Berga, la primera cosa que hem de fer és pujar al santuari. El camí és apassionant. Com que transcorre per la part obaga de la muntanya, travessa un bosc de pinedes silvestres que la gent del pla troba ple d'encants. Quan arribem al peu del santuari, l'aire s'aprima i el panorama esdevé intens i dilatat en el llunyedar. Mirant cap a l'amfiteatre del nord, apareix el Berguedà amb tot el muntanyam geològic, amb el seu oceà orogràfic. Cap al sud tenim, a primer terme, tot el Berguedà agrari i industrial, amb la seva bellesa normalitzada, i, més enllà de Puig-reig, la comarca de Bages, el tapís llunyà de les muntanyes de Montserrat, cobertes d'un vel de boira voleiadís, amb el seu perfil únic i singularíssim; perfil que sembla somiat. A dreta i esquerra d'aquest escenari immens, la vista se us perd en una dilatació de terres: cap al Solsonès a ponent; a llevant devers Vic i el Lluçanès. La balconada és prodigiosa. La presència de la terra és tan abassegadora que us sentiu com abrigat dins les mateixes entranyes del país — d'aquest país tan petit i d'una presència tan enorme i densa, tan saturada d'ancianitat i de vida potent.
Cant a Queralt
Així, Queralt, és fet el teu paisatge:
com un miracle de l'esguard de Déu;
espai i llunyania en veïnatge,
gran i ordenat, tendre, total i breu.
La majestat i la dolçor combines:
Déu que somriu voltat de fulgureig.
Quina barba de bosc! I les boirines
desfent, el sol, amb ample parpelleig.
Infantil virior d'adolescència:
Déu pensarós i confiat en tu.
Quines muntanyes altes de presència!
I els prats, honesta lassitud del nu.
Desig ardent de l'afanyat domini:
Déu que governa el vast conreu dels anys.
Masies i llinatges, i al termini
de l'horitzó cenyint tots els afanys.
Repòs del cos, de l'ànima esperança.
Déu que somnia cascavells d'estel.
Perquè no manqui mai la retirança,
quina falda de mare ets sota el cel!
Les campanes de Queralt
En l'hora del silenci capvespral
—pessigolleig de llum i d'estelada—,
quan l'ombra del misteri nocturnal
baixa dels cims en trepidant colcada,
és bell, dins la palustre quietud
flairosa de fervors virgilianes,
oure el ressò que flota inconegut
del cant allunyadís d'unes campanes.
Sembla llavors que els cels s'hagin besat
i el bes ressoni excels, inemmudible,
i una claror rient d'eternitat
acompanya aquell cant ignot que ens fibla.
I sembla que sentim més dolçament
la pau i excelsitud de l'hora pia
i aquell joiós, pregon adormiment
desvetllador de cors i poesia.
Quan aquell cant, però, ve de Queralt
i pau i excelsitud són berguedanes,
té llavors un regust celestial
el ritme inconegut de les campanes.
Llum de boira
Aquesta boira plana
a dins el pit fa llum;
sentim que ens encomana
un tremolor de fum.
Ens fa veure més clar,
més viu, el món obscur
i no ens encercla en va:
ens pren, son alè pur.
És com sol al tossal,
pegallosa i sensible;
circumda el vell casal
amb un somni visible.
Santuari de Queralt, 31-VII-1965
Altres indrets de Berga: