Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El poeta va viure en un pis del número 68 del Camí Reial, situats al davant de l'edifici podem llegir el seu poema "Des de la meua finestra" i el que li va dedicar Vicent Andrés Estellés referint-se al seu perfil de cronista i arqueòleg.
Des de la meua finestra
Des de la meua finestra contemple totes les coses
i cada dia que passa és com el punt d'un rosari
de la vida, d'eixa vida que, de tan llarga, ja cansa.
Veig els núvols que s'escampen i corren, corren i corren,
la llum malva del crepuscle, la dona que ven cacaues,
i l'autobús de les dotze que sempre passa amb retard.
Des de la meua finestra jo veig moltes, moltes coses.
Unes bones, altres males, altres ni bones ni males,
i d'altres tan peregrines que a penes tenen relleu.
(Torna l'home que vol fer-me membre de la Sociedad
Protectora de Animales y Plantas. I ara, què hi fem?
Caldrà enviar-lo a mamar, o que faça penitència?).
Des de la meua finestra escolte remor de passos,
de cent passos, de mil passos, de cent mil passos i més
i fins els passos dels coixos i els carretons dels invàlids).
La nit és una discreta senyora plena d'enveja
per remors que no capgira. Els silencis l'estossinen
i fan d'ella una coenta -que, així i tot, a mi m'agrada.
Des de la meua finestra he vist el nuvi que espera,
la mare que duu les filles a l'escola, les minyones
dels senyors grossos del barri, el "Capellà de les Roques",
el femater, els notaris, el xiquet de la farmàcia,
l'aiguader, els gats i els gossos, el sabater del cantó
i deu o dotze-mil cares que no vull descriure encara.
Des de la meua finestra contemple els vells fumerals,
els fumerals que han quedat sense vida i sense fum,
vergonyosos i plorosos, plens d'enyor i teranyines.
Un dia haurem d'escriure un respons pels fumerals,
per tots aquells que han caigut, com bons soldats, en la lluita
i pels que encara perduren per dir-nos que Déu no mor.
Des de la meua finestra considere la muntanya
-que el meu poble té muntanya, ¿saben?, i també té mar-
i pense que la muntanya és una cosa ben bona
encara que des de lluny pot semblar una berruga
a tot aquell que no cerca tota la filosofia
que ens ofrena la muntanya. I vostés, senyors, m'entenen.
Des de la meua finestra puc seguir el vol temàtic
dels coloms d'ala pintada que solten els colombaires.
I vull creure que soc lliure com els ocells que dominen
l'espai de serena calma que els enlaira cap al cel.
Hi ha un llantier que t'ho revelaria
tot, si tinguesses algun dubte, encara,
al Museu de Sagunt, i Jacme Bru,
que és cronista local i bon amic,
et deixaria que l'estudiasses,
fent-se el distret, perquè és discret i es fa
càrrec de tot, i tu comprovaries
que, a més a més del «mens sana» i allò
que li segueix del «corpore», hi ha el
«nihil novum sub sole», que també
és un avís o radical sentència
en la llengua del Laci, llengua culta,
que diuen morta, però es mostra activa
al llantier que et suggeria, caut...
Altres indrets de Sagunt: