Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El teatre romà de Sagunt fou construït al voltant del segle I. Si bé la seva planificació és de l'època d'August, la seva finalització deu datar del regnat de Tiberi (14-37). Altres estudis de les restes arqueològiques ens permeten establir una primera fase de construcció al voltant de l'any 50, i una segona a mitjan segle III, fase durant la qual l'edifici hauria estat remodelat. Al segle X la crònica del moro Rasis identifica el teatre amb «un palau de gran bellesa». Des d'aleshores, nombrosos viatgers i historiadors han mencionat o citat el teatre en els seus escrits, però la primera representació gràfica que tenim és la de Van der Wyngaerde, del 1563. A l'inici del XIX, durant les guerres napoleòniques, el teatre va patir una gran destrucció. En efecte, en 1811, durant el setge de Sagunt pel mariscal Suchet, la part més elevada fou destruïda perquè dificultava les tasques defensives del castell. Fou declarat Monument Nacional el 1896, però la reconstrucció no s'inicià fins als anys 90 del segle passat i ho fou amb polèmica que acabà als tribunals. En diferents punts del teatre podem servir-nos com a lectura d'un fragment del poema que li dedicà Àngel Guimerà, dos de Jaume Bru i Vidal i un darrer de Vicent Andrés Estellés.
Sagunt (Fragment)
Fineix la nit: al cim de les murades
pels braços dels enginys esllavissades,
amb los ulls en orient vetlla el soldat:
los taups d'Hanníbal entre els rocs furguegen,
vaixells en arc que al lluny se balandregen
i estols negrencs encerclen la ciutat.
Ja no vindran les àligues guerreres:
damunt de llors i bèl·liques senyeres
l'armeig deshonren amb pesant dormir.
Oh poble altiu que els genis enconaren,
tu ja has viscut; tu fóres. Te deixaren
homes i déus, i és hora de morir.
Omplint lo foro els saguntins s'apleguen:
calla tothom; mes los esguards llampeguen
i els fronts onegen com un camp de blat:
tres cops retrunyen los clarins; i crida
un vell colós de veu esmortuïda,
en l'ample escut dels cavallers alçat:
—La sang dels taurs ha corregut per l'ara;
fumant sos cors han palpitat, i encara
se sent brunzir la còlera dels déus.
Un altre esforç de l'host assetjadora,
i al cim dels murs dreçant-se guanyadora
lo clos sagrat enllordaran sos peus.
Primer que esclaus al carro de conquesta
la mort del lliure. Que en lo foc de Vesta
se fonga arreu l'agonejant ciutat;
que en ell s'abrusin nostres fills i esposes,
i al cant d'aqueixes tribus victorioses
responguen nostres cants de llibertat!—
I un clam de mort sobre dels caps rodola:
de l'Arx altiu lo fonament tremola;
les tombes llencen misteriós brogit!
i endins del mar les ones s'aturaren
porugues a escoltar, i al món clavaren
l'esguard sorprès los astres de la nit.
I es sent cruixir les màquines de guerra,
xafant miners esllavissar's la terra,
xiscles d'horror agonitzants renalls,
xiular de fletxes de verí trempades,
i crits davant amb veus desacordades,
i estrany brogit de feres i cavalls.
Teatre romà
Ací s'aturà el temps i es tornà un dia
silenci greu fet flama mil·lenària,
ací la pedra és forta lluminària
dels tornaveus antics que encara fan via.
Ací, el missatge ocult que l'aura envia
com una eterna i reverent pregària
sura per tot i torna necessària
l'enyorança que surt coral i pia.
Ací, al caient de regles i preceptes
i del afanys i normes i conceptes,
sobre el temps, sobre els hòmens, sobre el vent,
queda un solatge pur, com una mena
de Prometeu en pedra, en nova ofrena
d'un foc que mai no mor, viu, amatent.
Germania
Pels camins de la guerra arribà un dia,
entre crits de rancor i ordit desodi,
una brama total filla de l'odi
que forjava el desgrat i l'apatia.
La Ciutat com esclat de teia ardia
abrandada pel fum de l'episodi.
Ara el poble menut era el custodi
de la llei feta honor i Germania.
I Morvedre begué la sang ardida,
i entrà el ferro de nou per la ferida
i el castell revisqué plets i tempestes.
Una creu marca l'àmbit on morien
llibertats i esperances que sorgien
al calors d'altres mires i altres gestes.
Sagunt
Sagunt, les pedres del color del pa
o bé color de galta del gerani
oh ple del dia o al crepuscle atònit,
passat bramant que s'esdevé domèstic,
benignitats cultes de glorieta,
i el mar, el mar perseverant, i els horts
com altra mar, aroma combatuda
com rossinyol, com xiprer de calvari,
com biga i corc, com present de collita,
altes les voltes de l'himne que puja
com un encens concitant les minetes,
Sagunt adust, de polida memòria,
de murs pintats i capitells que duren
com una mar salvada del Diluvi
amb tots els llums dels ofegats encesos
i aquells fangs braus salvats de l'enderroc,
pedres de murs, muralles esdentades
i portes grans com fulles de dacsars
que s'obren com pàgines de la Bíblia
que s'han d'obrir, no amb saliva, amb oli,
reis i retrets, i la casa grandíssima,
ferros ventruts on va viure Sertori.
Encara crema la foguera irada
i arriben versos de Prudenci, clars,
cantant la sang, més sang encara, sang,
entre el cruixir feroç dels esquelets
com un ponent arravatant les vinyes,
com un segell, com una monarquia,
com un retorn, com principi dels temps.
Altres indrets de Sagunt: