Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Castell que es troba prop del límit amb els municipis de Montner i de Cornellà de la Ribera, al cim del puig de Montner, a la serra que separa les valls de l'Aglí i de la Tet, que domina, per l'E, el coll de la Batalla. Construït molt probablement durant el regnat de Sanç de Mallorca, fou un dels darrers castells a caure en poder de Pere III el Cerimoniós quan aquest incorporà als seus dominis el regne de Mallorca, el 1344. Esdevingut aleshores una fortalesa de defensa de la frontera catalana amb França, hagué de resistir alguns atacs, com ho féu, amb èxit, el 1389. A 500 metres del castell hi ha el santuari de la Força-ral, on és venerada la Mare de Déu de la Força-ral, construït el 1693 sobre restes de l'antiga torre de Montner, castell encara al segle XVI. Amb una magnífica panoràmica de tot el Rosselló, però també del Canigó i del Conflent, hi podem llegir un fragment de la Crònica de Pere el Cerimoniós i l'"Oda al Rosselló" d'Emili Foxonet.
E la bona dona dix que alguns de la vila de Perpenyà e de la terra de Rosselló de Conflent feïen fort malvats tractaments, per los quals nós devíem morir, en los quals tractaments son marit era consent e quaix cap e començament. E encontinent fem pendre lo marit de la dona e interrogam-lo dels afers, e dix-nos que, a tractament del dit En Jacme de Mallorques, algunes persones de la dita vila, devotes al dit En Jacme de Mallorques, feïen tractaments aitals, que nós, cavalcants per la vila, certs ballesters, amagats en l'alberg d'un traïdor, En Calloç, e en altres albergs d'alguns altres traïdors, davant los quals nós devíem passar, nos tirassen ab sagetes enherbades, e, al colp nós ferits, que avalot de gent se llevàs, que prengués nós e los nostres e que moríssem encontinent; e, si aquest tractament no es pogués fer, que se'n fes altre, ço és saber, que alguns, ab claus falses, obrissen les portes del castell de Perpenyà e que dins s'amagassen per obrir les portes al dit En Jacme de Mallorques, així com ho havien acordat; e, les dites portes obertes, devien entrar certs hòmens guarnits, e, ells entrats, que s'ensenyorissen del dit castell, e que, sens clemència, moríssem nós e la reina, nostra muller, e nostres filles que aquí eren, e, aprés, tothom qui nostre fos. E, d'altra part, se devien trair certs castells de la terra e aquells lliurar al dit En Jacme de Mallorques. E, açò sabut, fem pendre aquells que poguem, qui en los dits tractaments eren consents; dels quals fem fer diverses justícies, així com mereixien.
I la bona dona digué que alguns de la vila de Perpinyà i de la terra de Rosselló de Conflent feien molt plans malvats, pels quals nós devíem morir, en els quals plans el seu marit era partícip i gairebé el cap i l'instigador. I de seguida vam fer prendre lo marit de la dona i vam interrogar-lo sobre els afers, i va dir-nos que, per indicació del dit En Jaume de Mallorca, algunes persones de la dita vila, devotes del dit En Jaume de Mallorca, feien semblants plans, que nós, cavalcant per la vila, certs ballesters, amagats en l'alberg d'un traïdor, En Calloç, i en altres albergs d'alguns altres traïdors, per davant dels quals nós devíem passar, ens tiressin amb sagetes enherbades, i, un cop nós ferit, que avalot de gent s'aixequés, que prengués nós i els nostres i que moríssim de seguida; i, si aquest pla no es pogués fer, que se'n fes un altre, això és saber, que alguns, amb claus falses, obrissin les portes del castell de Perpinyà i que s'amaguessin a dins per obrir les portes al dit En Jaume de Mallorca, així com ho havien acordat; i, les dites portes obertes, devien entrar certs homes guarnits, i, ells entrats, que s'ensenyorissin del dit castell, i que, sens clemència, moríssim nós i la reina, nostra muller, i nostres filles que aquí eren, i, després, tothom qui fos dels nostres. I, d'altra part, se devien trair certs castells de la terra i aquells lliurar al dit En Jaume de Mallorca. I, açò sabut, fem apressar aquells que poguérem, qui en els dits plans eren implicats; dels quals fem fer diverses justícies, així com mereixien.
Oda al Rosselló
Canto, dels Pirineus la terra catalana
bressol de la casa pairal,
on dels avis, la cendra al vent de tramuntana,
escampa pols d'amor i d'esperança blana
sobre secans i riberal.
De replec en replec el Rosselló camina,
dels cims canigonencs al mar,
i desplega dels sòls la beutat que il·lumina
un esclat radiós del qual es dissemina
l'engruna d'or sobre la llar.
Del castell Canigó dos baluards cabregen,
carenes fines davallant,
Corberes d'estany gris, Alberes que blavegen,
encastant la planura, on fils d'argent serpegen,
sang, de les hortes, borbollant.
Brolla del Canigó l'aigua pura i gelada,
descendint de graó en graó;
per les valls esquelleja una lliure ramada,
i dels boscos de pins, la nau, ombra inspirada,
hi parla cor a la raó.
Davallant secà a baix els ceps de vinya noble,
tenderols dels raïms daurats,
i la garriga, on resa un ermitatge, i el poble
del qual el campaneig de l'àngelus s'acobla
amb les pregàries dels serrats.
Com arlequí, sa plana amb pedaços s'abriga,
tauler de vinya, hortes i dalls,
la presseguera en flor, de papallons prodiga,
hi vela de rosat la maragda que irriga
un clapoteig de fins cristalls.
Canto, del claustre d'Elna el romànic missatge
i sant Martí de Canigó;
del Castellet en sang el noble i antic llinatge
i del gòtic palau el reial heretatge,
do de Mallorca i d'Aragó.
La platja d'argent gris on pel sorral s'amarra
descabellat un tamariu,
Cotlliure barca d'or que un braç d'Albera avara,
Banyuls, deu d'ambrosia on floreix l'atzavara
vora la cala on l'ona riu.
Canto, del Rosselló l'ardent i fina traça
i l'amor de ses llibertats,
la gran bandera d'or i de sang de la raça
la qual omple d'espers els fills de molta braça
i les filles d'ulls vellutats.
Quan entona la gent: «Muntanyes regalades»
o del «Pardal» el bell amor,
quan la rodona gira amb la sardana alada,
o refila la cobla antigues les albades,
la sang bombolla al nostre cor.
Als flancs dels Pirineus la terra catalana
obre el seu cor de bat a bat,
per recloure els amors de la terra germana,
sentiments i records que la fe sobirana
amb lletres de sang ha gravats.
La llengua, la llegenda i l'ermitatge on resa
la catalana processó,
la poesia ardent com la ginesta encesa,
i el sol, d'or i de sang, constel·len la puresa
de l'eterna tradició.