Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El torrent de l'Ingla baixa eixut a l'estiu. La mica d'aigua que encara du a la part alta, es filtra entre els còdols del seu llit i desapareix. L'Ingla ha de dur aigua embravida durant les primaveres de desglaç, si jutgem pels grans còdols que assenyalen el seu curs: monòlits arrodonits per l'acció del gel i transportats riu avall. En el seu tram mitjà trobarem la Font de l'Ingla que amb taules i seients serveix de berenador per als caminants. Hi podem llegir el poema que Emili Foxonet dedicà a la bravesa del riu i un fragment de Joan Alavedra que evoca molt idíl·licament l'entorn malgrat la petja de la feina d'extracció de troncs de pins i avets vessants avall de la vall.
Vora el riu de Santa Maria (fragment)
Del riu, rient i clar, l'aigua de primavera
amb xerroteig d'ocell murmura, i s'allibera
teixint un cant rodó rodolant sobre el roc
on espurna l'escuma en diamants de foc;
i de cop es barreja una rialla irònica
al trinc del xilofon o el gemec de l'harmònica.
S'hi destrena el cristall, cabellera vivent,
ondejada crinera on joguineja el vent,
mentre arruga i desflora el ram d'aigua carnuda,
fresca i llustrada igual que un cos de nena nuda.
El forat de l'Ingla és ombriu. A la tarda hi pugem per veure com, a ròssec d'animal, baixen els troncs pelats, fins al carregador. Més amunt de la font "que si hi poses les dents et queden gelades", les mules els arrosseguen amb cadenes pel pendent, passant amb compte per entre els arbres vius. Més amunt encara, cap al Coll del Pendís, trobem esteses de matolls tots vermells de maduixes, i les mengem a grapats. Els boscos, d'avet gegant, arran del camí, baixen cap als fondals en pendent molt inclinat. Si mireu cap endins, l'espessor negrosa de troncs i de fullatge fa una foscúria que no us deixa veure res.
Altres indrets de Bellver de Cerdanya: