Mas Pons

Autor: Rafael Gay de Montellà
Obra: Llibre de la Cerdanya , 1951
Pàgines: 37-38

"Malniu" era una casa pairal arraconada sota els contraforts del Pendís, emblanquinada moltes vegades, i amb angles d'escairats de pedra que reflectien la claror verda de les pomposos nogueres, de brancatges ufanosos estesos damunt dels amples llosats de la masia. "Malniu" era el centre vital de l'estol de masades que formaven el patrimoni de Can Ponsà. D'elles la més propera era la de "Micercerpi", posada entre camps de blats suaument recolzats als darrers contraforts de la torrentera de Gabarret. Terres de secà que donaven séguel a carretades. No gaire lluny, entre prades luxurioses i trumferars ufanosos, la de "Can Manjolet", ambicionada per tots els masovers. Mes enllà, camí de Cerdanya, la "Torre de Cadell", amb casa vella de llindars de pedra i restes de matacans i espitlleres d'arcabussos que havien presenciat les històriques trifulgues hagudes contra els partidaris dels senyors de Nyer. Dalt de la muntanya, entre els recolzes dels vessants de les Asqueres i del bosc d'Orriets l'heretat de l'"Ingle", feréstega i amagada, voltada de glevats vellutats i d'avetars negrosos. I encara quedaven més allunyades les masies de "Santa Magdalena", de "Pi" i de "Prullans", enmig de les terres fresques regades pel Segre i amagades sota salzeredes i alzinars amb brancades de color d'or de vells altars.

"Malniu" era com el vell guerrer de la comarca. davant el pati gran, que feia d'era, muntaven la guàrdia uns oms gegantins que s'albiraven de lluny, molt abans que es descobrís la blancor de la masia. Estava enllosat amb gruixudes llambordes, dels llosers de Bolvir, que prenien la brillantor dels betums quan les mullava la pluja. Donaven a aquest pati les eixides penjades, de ferms embigats, i li feien ombra les barbacanes d'ampla volada sota les quals parrupejaven estols de coloms, i on feien niu les falzies. També hi donaven les eixides descobertes de les cambres dels propietaris, amb baraneres de ferro forjat a cops de mall, que sostenien lligats testos d'esponeroses alfàbregues. El pati era clos per les parets dels badius que mai no es buidaven i dels quals eixien sentorspicants d'userdes i de trepadelles seques, pels pallers carfits de pallums de les batudes i per les tàpies de les corts, dels galliners i dels estables. Tot un laboratori geòrgic que feia les delícies de la vida de l'hereu Ponsà.

Autor: Joaquim Camps i Arboix
Obra: Les cases pairals catalanes , 1965
Pàgina: 103

Caborriu, a Bellver de Cerdanya, és un poblet que formen els masos Pons, Sicart, Misserpí, Molí d'En Pons i Ingla, patrimoni de l'antiga casa Pons. Antiga perquè se'n té notícia des del segle XII, si hem de creure el testimoni d'una inscripció en la pedra del portal de la masia que ens parla de Pere Pons de l'any 1112.

A diferència de la majoria de les nostres cases pairals, segons ens assevera la història que n'anem esbossant, la línia masculina dels Pons de Caborriu s'ha anat perpetuant sense interrupció més de vuit-cents cinquanta anys. Car, fins en l'actualitat, no ha recaigut en pubilla l'herència familiar: avui és, en efecte, mestressa del casal Maria Concepció Pons i Esteve, si bé hem de creure que el cas serà passatger a causa de l'existència d'un futur hereu en la persona de Rafael Auger de Pons.

El primitiu patrimoni Pons ha experimental al llarg del temps dos augments considerables: l'un, en el segle XVII, per matrimoni d'un Pons amb la pubilla Siscart, integrador d'ambdues pairalies; l'altre, en el segle XIX per diverses compravendes efectuades pels Pons, entre elles el mas Misserpí i diverses peces incorporades al mas Ingla o formant part del Molí d'en Pons. Caborriu està dotat d'una església romànica de venerable antigor i bona estampa, consagrada l'any 1137 en plena florida d'aquest estil arquitectònic, que compta a Catalunya amb testimonis tan il·lustres com abundosos.

La casa és de les més grans de la Cerdanya. Parti­cipa de la característica de les finques ramaderes per les grans dimensions, a causa de l'embalum de cabanes per a farratges, estables i corrals, principalment per a estabular-hi o guardar-hi bestiar de peu forcat. Com al Pallars, com a la Vall d'Aran la gran casa pairal ceretana exhala una doble flaire: la fresca de l'herba tot just segada o la fina del farratge empallissat, i l'aspra i penetrant del baf de la ramada. L'activitat pecuària deixa rastre inequívoc per patis i camins, així com en deixen les carretes de pas lent tirades per la parella de bous menada a tocs de verga sobre l'embanyada testa, mitjà de transport encara habitual en aquelles altes valls subpirinenques. No cal dir que, tractant-se de la xamosa i verda Cerdanya, Caborriu està voltat de prats luxuriants afitats per fileres de saules i tanques d'estaques per guardar-hi els caps que pasturen dins el clos. Ací i allà, arbres fruiters, sobretot pereres, productores d'aquelles peres prestigiades alhora pel sabor i pel perfum.