Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Lles és el segon municipi de la Cerdanya en extensió, després de les annexions de Músser (amb unes esplèndides vistes sobre el Cadí) i Arànser, el 1966. Té a més altres nuclis poblats: Travesseres, Aransa, Viliella, Coborriu de la Llosa i el balneari de Senillers. Joan Maragall en aquest darrer, hi va arribar per primera vegada el 1886 i hi passar el primer estiu després de casar-se amb Clara Noble, és a dir, l'agost de 1892. El balneari recull i serveix les aigües que brollen de cinc fonts, amb característiques diferents: del Païdor, de la Muntanya i del Riu (alcalines-silicatades), dels Brians (sulfuroses) i del Ferro (sulfuroses i ferruginoses).
El 1905, Maragall escrivia una carta a Josep Pijoan i li explicava entusiasmat la descoberta de les belleses i la pau del balneari i rodals. La carta de Maragall era la resposta a una que, pocs dies abans, havia rebut de Josep Pijoan de Senillers mateix. Les podem llegir totes davant de l'edifici del balneari així com els cinc poemes de "Pirinenques" que Maragall hi va escriure en la seva estada.
Barcelona, 11 agost 1905 (fragment)
Però també comprenc que l'estat d'esperit i fins a la salut física de vostè, li convinga millor la bellesa humil d'aqueixa vall de Senillers: un s'hi familiaritza més aviat, i fins em sembla que aqueix mur adust del Cadí, que apareix barrant implacablement el petit clos, acabarà per mostrar-se-li enemic, i que vostè arribarà a estimar-lo com a ferreny guardià de la seva pau. Ja sembla que el veig tot sol pels viaranys cap a Músser reposant en la soledat el seu cap tan ple de pensament; i refrescar son cor ardent en l'íntima frescor dels cap-altards, assegut en alguna carena pels alts de Travesseres. Per lla dalt, no sé on, hi ha, o hi havia, un noguer immens (a prop d'un molí, em sembla) que la seva ombra donava'm una sensació de fermesa i durada. També recordo un prat molt inclinat en el fons de l'altra banda de l'aigua, a prop de l'establiment, darrera, que els migdies hi eren molt dolços. Aquests eren els meus llocs predilectes. I l'església de Músser, que s'hi reposava tan bé de la pujada. Als estanys, no hi havia arribat mai.
[Senillers, agost 1905] (fragment)
Estimat D. Joan
Fa tres dies que sóc a Senillers i fins ara no m'hi començo a trobar bé. Ara toco el resultat de les imprudències de l'hivern. El cansament m'ha anat sortint a poc a poc, com mai m'havia passat. A Ripoll em vaig excitar encara més. Aquell dia que vaig passar a Puigcerdà, amb aquell regalo de la vista semblava posseït de frenesí. Allò no m'haguera pas provat: era massa bonic i, ademés, el fred, en aquest temps, per mi és mala cosa.
A Senillers tot se m'ha temperat. El paisatge ja no té l'hermosura feridora de la plana de Cerdanya: però és un raconet bonic que es fa estimar. De fred tampoc n'hi fa, ni de calor. Els primers dies estava tot desil·lusionat: no era aquella vall alpina que jo em suposava, i em va costar revenir-me del desencant. Però ara que ja conec les prades una per una, i sé els punts més ben col·locats per estendre la vista, ja m'hi començo a trobar bé. Ja em sé els camins per anar a Músser i Travesseres i Arànser, i als cims dels estanys, etc., etc. Ja em dirà si hi haig d'anar en peregrinació a algun d'aquestos llocs per posar-hi una pedra dient que allí vostè hi va escriure les "Pirinenques".
Pirinenques
I
A dalt del Perineu
les flors són esblaimades,
les flors són d'un blau clar,
blavoses o morades;
són tristes dels alts monts
les crestes emboirades,
i tristos els ramats
estesos per les prades,
i la del dret pastor
figura solitària.
El sol esblanqueït
no treu color ni escalfa;
el bosc mesquí i llenyós,
i l'herba curta i clara;
pedrosos i grisencs
els cims de les muntanyes,
tots ditejats de neu
d'eternes clapes blanques,
i fumejant arreu
la boira corre i passa.
Al tard, de dins les valls
la boira va aixecant-se,
i amb ella emmantellant
se va solemnement l'alta muntanya.
II
Tot està immoble dalt del Pirineu,
tot, menys la boira diàfana i lleugera
que corre com fumera
per valls, faldes i cims, arreu, arreu.
És la freda carícia d'eixes terres,
la nina aviciada de les serres
trista jugant per l'ampla soletat,
lliscant per les quietes serralades
que enormes li mig riuen i arrugades
amb un somrís eixut tot esblaimat.
III
Ben ajagut a terra, com me plau
el veure davant meu en costa suau
un prat ben verd sota d'un cel ben blau!
I en les albes la gran bellugadissa
de les fulles d'acer que el vent eriça
amb tants reflects de llum enlluernadissa.
I el sol estès per tot.
I el rec com cau
escumejant avall la costa suau
del prat ben verd sota del cel ben blau.
Tots els membres caiguts, tot jo per terra,
buidat de tota força i sens desig,
la pensa poc a poc se'm desaferra...
I em vaig trobant tan bé an allà entremig,
í em va invadint com una immensa pau,
i vaig sent un tros més del prat suau
ben verd, ben verd sota d'un cel ben blau.
IV
Els núvols blancs i flonjos van caient
lliscant per la ferrenya serra avall;
del cel a grans bocins se van desfent
i baixen al silenci de la vall.
El sol enmig del blau, victoriós,
fa vibrar els colors de quant se veu...
Dels núvols l'estol blanc, silenciós,
va caient, va caient per tot arreu.
V
Acabada la pluja de la tarda,
els núvols lentament s'han esquinçat,
s'ha obert el cel blau tendre tot mullat,
jeu en la serra nuvolada parda.
A la llum que reneix ja ponentina,
rosseja el camp fangós,
verdeja el coll humit,
i a la freda alenada de la nit
alegre vermelleja el jorn que fina.
VI
Plau-me, el bastó del caminant al puny,
abraçar els horitzons d'una mirada;
fer-me entrar dins la immensitat del cel
i el gran adormiment de les muntanyes;
sentir el riu invisible per la vall
i el llunyedà ressò de la tronada;
a cavall de la serra veure immoble
altra serra de núvols molt més alta,
cotonosa, inflamada pel ponent...
.........................................................
Després, quan, sense el sol, la llum és balba,
descolorî's la terra an els meus peus;
del cel descolorî's tota l'amplada...
Les primeres tristeses de la nit
sentir entrar-me en els ossos, llavors, plau-me,
i al baixar de l'altura tot corprès,
creuar-me amb les tenebres que s'hi alcen.
Altres indrets de Lles de Cerdanya: