Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Cèsar August Torras fou un dels iniciadors de l'excursionisme al nostre país, amic i company de sortides de Jacint Verdaguer. Va presidir l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, el 1885, i el Centre Excursionista de Catalunya en dues etapes, que van del 1902 al 1915 i del 1921 al 1923. Va ser l'impulsor del primer refugi a Catalunya el 1907 –el refugi d'Ulldeter– i també va promoure els Congressos Excursionistes del 1910 al 1913. Va presidir la Lliga Excursionista (1920), primer organisme de l'excursionisme català i embrió de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). El 1921 va promoure i va demanar la declaració de parc nacional per al bosc del Gresolet (1921). Tot i que professionalment fou agent de canvi i borsa, la seva passió per la muntanya el va dur a editar les guies del Pirineu català (1902-1924), que marquen una fita important en la bibliografia excursionista del nostre país
El Refugi de Prat Aguiló, propietat de la FEEC, situat al vessant nord de la serra del Cadí sota el pas dels Gosolans, dins el terme municipal de Montellà i Martinet, a la Cerdanya porta el seu nom en senyal d'homenatge.
Els entorns del refugi poden ser un bon lloc per a dues lectures: un fragment de Cèsar August Torras que descriu el difícil accés de la Font de l'Osca, un altre de Rafael Gay de Montellà que ens fa reviure com devien ser aquelles caceres de cérvols que s'organitzaven per aquests topants més feréstecs del Cadí i, finalment, un darrer de Joaquim Santasusagna descrivint la seva experiència de transitar pel pas dels Gosolans.
Canal de la Font de l'Osca, en el costat nord. La font està amagada en el sot de la canal. per a baixar-hi hi ha molt mal passant. Té d'atravessar-se per damunt d'un gros greny avençat enfora sobre el precipici i és menester guanyar-lo passant cama ací, cama enllà. Els pastors per a baixar-hi gairebé tots se descalcen. L'espai pregon que s'obre sota els peus és verament emocionant i a causa respecte. Els estimballs de desprenen a l'indret d'Ansobell i el Boscal.
L'aigua de l'amagada font és gairebé gelada, fina, pura i claríssima.
En el pas dels Gosolans apareixen, en sec, dues cavalleries i dos homes que les subjecten per les regnes. En acostar-se, es pot veure que els homes són dos soldats. Resulten una avançada dels que es troben al Prat d'Aguiló i passen per la serra com una nota desplaçada, sense encaix amb l'ambient.
Quan tramuntem la collada, ens trobem de cara a la vall de Bastanist i de tota la Cerdanya. El panorama es fa mirar. Enllà del pas dels Gosolans s'estenen els alts de la serra del Cadí, tot mostrant les apregonades canals, que fan avançar grops ingents i afinen puntes sobre l'atzur. El seu conjunt magne, que la blancor de la roca no esllangueix, humilia i esborra tota altra vista. Com si es volgués abocar sobre la buidor, un sender se'n va decidit per avall malgrat unes giragonses. Deixa miques de verdor, ací i allà, i menysprea algun pi solitari i abandonat, que s'entesta a arrelar en la roca; en la catifa del Prat d'Aguiló fina el tirany, perquè el peluix l'interromp. El prat és un planell extens i ondulat, travessat per una aigua clara. El verd de la seva verda arranada té un to de seda i és clapejat per les notes fosques de les vaques i de les eugues que hi pasturen i hi volten. La cresta del Cadí, retallada i altívola, s'estén sobre aquest ras, distreta o indiferent, sense pretendre dominar-lo. Una petita construcció està perduda entre l'encatifat: és el refugi Cèsar August Torres, per a excursionistes.
Les batudes se solien donar als pendents esquistosos de Prats d'Aguiló i del Pas dels Gosolans, prop dels dos mil metres o més d'altitud, a la divisòria de la cordada de crestes que separaven les valls del Segre i del Cardoner. Els llocs preferits eren els glevats alterosos de les raconades de la Baridana, on anaven a dormir, confiats, els ramats d'isards, goluts de la tendror de les herbes primes de les altures.
Sortien els caçadors, acompanyats de vailets que duien les escopetes i la munició, abans de mitjanit, guiats per la llum tremolosa de les estrelles. Amb cinc o sis hores, camí de Montellà amunt, arribaven a la parada, a l'hora que els ruminants jeien a les jaces reblertes de dròseres. Calia recomanar als caçadors novells de tenir els nervis a lloc, no fer remor i estalviar trets. Les parades es feien enfilant bé les tarteres de les canals per on els isards astorats pels espetecs dels primers trets engegats contra el guaita, es llançarien amb soroll de terratrèmol i sense por de camatrencar-se. El moment propici era quan tot just apuntaven els robins del sol, rosats i transparents, per damunt la carena del Puigmal llunyà. Els animals amb la vista encegada per la primicera claror, migs ensomniats, fugien quan sentien retrunyir els primers trets per les fondalades. La canal els empresonava al mig de la tartera, i encara que la majoria podia escapar, sempre en queien uns quants.
Altres indrets de Montellà i Martinet: