Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta és una de les antigues places de la vila, juntament amb la Cabrinetty, i alternà amb aquesta com a punt de partida i arribada de les diligències que unien Puigcerdà amb Ripoll i el tren que anava a Barcelona. També coneguda com a plaça de l'Ajuntament té en el seu vessant punt ponentí un magnífic mirador sobre la Cerdanya. Gaudint de l'esplèndida panoràmica que s'hi divisa, podem llegir el poema que el 1897 va escriure Joan Maragall colpit per la bellesa del panorama que s'hi contempla. També un text de Josep Pla igualment fascinat per l'espectacle i, finalment, un altre del publicista cerdà Jaume Bragulat i Sirvent que descriu els periples de les diligències fins a arribar en aquest punt. La diligència sortia a les 5 del matí de la vila i arribava a Ripoll cap a les 9 del vespre, després d'haver fet parada a l'hostal de La Molina per a fer canvi de tir, que els viatgers aprofitaven per a esmorzar (un parell de costelles, pa i vi), tot per dos ralets. A la Molina, per a poder utilitzar la carretera es pagava peatge, conegut com el Portasgo: dues pessetes per roda, és a dir, un carro de dues rodes, 4 pessetes, i 8 els automòbils. Es feien tres parades més: a cal Cargol, ja al vessant de Ribes, on els viatgers aprofitaven per a fer un cigaló; a la Cantina i a Ribes on es dinava, abans d'emprendre l'última etapa fins a Ripoll.
A muntanya
M'agrada el balcó gran de la muralla
quan la gent de la vila hi va a badar
i amb ull ja quasi incommovible aguaita
el pas de la llunyana tempestat.
Passa la tempestat esgarrifosa
per damunt de la serra allà al davant,
tremolant de llampecs, silenciosa
per la gent de la vila i la del pla.
Com hi deu ploure en les profondes gorges
i en els plans solitaris de les valls!
Prou l'huracà els assota aquells cims nusos
i peta l'aigua en aquells rocs tan grans;
s'astoren els ramats, el pastor crida,
i algun avet cau mig partit pel llamp!
Però en el balcó gran de la muralla
no se sent res: la gent hi va a badar,
i amb ull ja quasi incommovible aguaita
el pas de la llunyana tempestat.
Quin punt més extraordinari per badar. Jo m'hi tornaria un badoc recalcitrant. Devers migdia i ponent, les perspectives són llargues. Les de nord i llevant, no tant. Però si totes aquestes visions són tan fascinadores, encara en són més les que de tots els punts excèntrics miren a Puigcerdà. La població apareix com un gran plat a punt de ser posat a gratinar – però a gratinar, no al forn, sinó a la llum que inunda, clara i brillant, la meravellosa vall. Les panoràmiques, tant les de dins a fora com les de sentit contrari, no tenen, literalment, rival. I, després, hi ha els detalls petits, concrets, precisos: una rastellera d'arbres seguint la cinta d'un rec d'aigua, un prat d'una verdor líquida, delicada, un rostoll esgrogueït i intens, un guaret d'una grisor fosca... Passejar per la Cerdanya, una delícia... perdre's una mica per aquests camins plàcids.
Desglaç
La neu s'ha fos i el pla de la Cerdanya
s'és coronat de festa;
un riu de sol inunda la muntanya
i es perd l'últim udol de la tempesta.
Bevent-se l'aigua de les grans geleres
que baixen gorja avall escabellades
floreixen les pomeres
i es queden desmaiades.
I un vel de boira, que el seu front entela,
elles l'esqueixen tot cercant la llum...
Blanca visió de perfumada estela,
què bella que ets marxant a tota vela
per sobre un mar de fum!
... a la Placeta de les Monges, d'on viligàvem, la mainada, el recorregut de la diligència pel camí provinent de la Molina. Per la polseguera endevinàvem el seu pas pel poble d'Escadarcs, i, al cap de poc, després d'haver sobrepassat el pont de Soler i el Mas d'Arabó, la vèiem pujar el Puig d'Oca, cosa que llavors tenia la seva importància. [...]
El tràfic de mercaderies diverses entre la Cerdanya i l'estació de Ripoll es feia en forma precària, amb carros tirats per 5 o 6 animals, matxos i mules, especialment. Treball molt dur per als seus conductors, generalment propietaris d'aquests. Recordem l'Estevet del Piquet, de Martinet; el Refilat, de Bolvir; el Balart, d'Escadarcs, i els Creus i Torres, de Puigcerdà, homes forts i valents, fets a les adversitats i problemes que els creaven les inclemències meteorològiques i els pèssims camins.
Cerdanya
De camp en camp oneja el blat,
florida s'esmalta la prada
i es veu negrenca una llaurada
i un patatar; dins la unitat,
reialme de la pagesia,
vora el riu una masia
llueix de pàtina i d'or mat.
Davallant llestes, les riuades,
al Segre corren abrivades,
compartint la plana entre hereus;
i el llac antic seré s'envolta
d'una sardana desimbolta
de serres, braguers de les deus.
Terra de la raça pagesa,
del seu ofici santa mesa,
calda matriu de la sement;
de la llum bressola i font fresca,
cistella de Cerès i bresca,
omple de cel·les de forment.
Planura al peu de la muntanya,
o meravellosa Cerdanya,
deu de la meva emoció;
guarda ta dolça poesia,
ta bellesa, ta cortesia ;
en ta superba ascensió.
Nota cerdana
Anècdota de paisatge
Arribem al balcó de la muralla.
Per damunt dels tiranys i dels graons,
la llum pintada i l'aire,
empolsinats de blaus madurs
i de verdor de salzes, onegen i esbatanen,
fora d'abast, amb silenci de plomes,
els porticons del temps.
Ara vindria,
creixent des del fons de l'escenari,
del parament de boscos i tarteres,
el carro on s'apilés tota la sega,
i el bou davant,
la mosca al llagrimall i l'orella increïble
de tan fi com té el pèl.
I nosaltres també a la pregona arcàdia
escoltaríem l'himne dels dies i les feines!
¿Quin grinyol de tramoia malastruc
o bé renec de consueta
esquerda la virtut de l'espectacle?
Per l'estrip treu el nas el cruiximent
post-urbà, anaerobi.
Núvols funiculars traginen d'esma
nimbes de glòria tridentina.
Altres indrets de Puigcerdà: