Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El castell de Montesa ha configurat, de sempre, la història del poble. S'assegura que en la seva època d'esplendor el pati d'armes podia albergar 2.000 soldats. El terratrèmol de 1748 i l'abandó l'han deixat en estat ruïnós encara que són visibles la Sala Capitular, l'església, el claustre i altres dependències. Romanalles seues hi ha en el Museu Parroquial, i en el Palau de la Generalitat, on es conserva la porta de les cambres del Mestre de l'orde. El 1929 va ser declarat Monument Nacional. Del seu valor estratègic en donen fe els fragments de les cròniques de Bernat Desclot i Ramon Muntaner que s'hi refereixen. El del primer el podem llegir tenint a la vista el castell i en alguna de les seves dependències. A més a més, ens servirem com a lectures d'un text de Toni Cucarella que cita Muntaner i quatre breus poemes d'Antoni Ferrer que es refereixen al castell i als paisatges de la Costera.
LXXIV
Com lo rei En Pere pres la vila de Montesa e cobrà tot lo regne
Quan lo rei En Pere fo vengut e'l regne de València, no sejornà gaire ne adelità son cors, ans anà per lo regne de València ab cavallers e ab almogàvers, per plans e per muntanyes tot garnit, que no li eixien les armes del dors a ell ne a sos cavallers, e guerrejava ab los sarraïns e els tallava llurs blats e els béns de què devien viure; e recobrà gran res dels castells e dels llocs que els sarraïns tenien. E quan los sarraïns viuren que el rei menava tan fortment la guerra e els destrenyia per fam e per fet d'armes, desempararen poc a poc la terra e recolliren-se tots en una vila molt forts qui ha nom Montesa, qui és e'l regne de València, que havien tenguda tota via sarraïns paliers, mas eren-se alçats contra el rei; e havia-hi bé trenta mília hòmens d'armes, sens femnes e enfants.
Quan lo rei sabé que tots los sarraïns de la terra, ço és a saber la major partida, se foren mesos en la vila de Montesa e que eren aquí molt apoderats e feïen gran mal en la terra, lleixà tota l'altra terra que els sarraïns tenien e anà assetjar ab grans hosts, que hac fetes justar, la vila de Montesa. E bastí ginys e trabuquets qui traïen en la vila, e combateren la vila nuit e jorn molt enfortidament. E els sarraïns faïen grans eixides defora ab cavallers e ab sirvents, e ferien en la host; e els cristians ferien en ells e metienlos-ne tro en les portes de la vila. E així faïen grans torneigs cascun jorn e morien-hi molts sarraïns, e dels crestians atresí. [...]
Quan los sarraïns del castell e de la vila viuren que la mola fo perduda e que tot llur fet era perdut, reteren-se al rei a tota la sua volentat afer. E el rei entrà en la vila, e pres tot lo tresor e la roba, e pres tots los sarraïns e fóu-ne ço que li plac.
Quan los sarraïns qui tenien los castells e'l regne de València malgrat del rei, saberen que Montesa era presa, reteren los castells al rei e desempararen la terra. E així lo rei En Pere cobrà lo regne de València que els sarraïns havien pres, ab gran esforç e per gran ardiment d'armes; e establí los castells molt bé e poblà la terra de cristians.
E puis lo rei torna-se'n en la ciutat de València, e sejornà e delità son cors, que ben ho havia mester, que molt havia treballat.
E assetjà lo dit lloc de Montesa, e tenc-lo en tal manera assetjat, e tant, tro que hac lo dit lloc, que es reteren a ell. E pus lo dit lloc de Montesa fo retut, tots los llocs qui es foren alçats se reteren». La importància estratègica del castell de Montesa queda reflectida en aquest fragment de la Crònica de Ramon Muntaner: va ser menester conquistar-lo als àrabs abans d'emprendre el setge al de Xàtiva. Jaume I aconseguirà el castell xativí després de pactar amb l'alcaid el lliurament de la fortalesa a canvi dels Castells de Montesa i Vallada.
Posteriorment, les constants revoltes sarraïnes, en les quals participaria el cèlebre al-Azraq, compel·liran el rei Pere a assetjar de nou el castell de Montesa, i en guanyar-lo el donarà a Bernat de Bellvís, el qual atorgarà carta de població el 1289.
El 1319 Jaume II dona el castell i la vila al nou orde militar de Santa Maria de Montesa, orde que s'havia creat l'any anterior a conseqüència de la supressió del del Temple. S'estén la seua influència per tota la corona d'Aragó: participa destacadament contra la Unió, en les guerres contra Castella i en activitats militars i diplomàtiques en els dominis de la corona al Mediterrani Occidental (Sicília, Sardenya, Còrsega, Nàpols). Durant el regnat de Martí I s'integra en l'orde de Montesa la de Sant Jordi d'Alfama. Arran d'això, l'antiga creu negra floronada serà substituïda per la plana i roja de Sant Jordi. A partir de la incorporació a la corona (1587), l'orde entra en període de crisi, que culminarà amb el desastre del terratrèmol de 1748. Actualment, l'orde de Montesa és una associació de caràcter merament civil, encaminant les seues actuacions a la conservació i l'estudi del patrimoni i de la història que va representar dins la corona catalano-aragonesa.
Durant la guerra de Successió, diu el botànic Cavanilles que Montesa «sostuvo con valor i lealtad el partido de Felipe V y por esto la quemaron y asolaron los contrarios». Tanmateix, la devastació vindria quaranta anys després, amb el fatídic terratrèmol. Heus ací el report que en fa el mateix Cavanilles: «Un sábado, que fué el dia 23 de marzo de 1748 despues de repetidas y furiosas lluvias á las seis y quarto de la mañana temblo el monte, siento las vibraciones de norte a sur; continuaron estas por algunos segundos, se desplomaron las paredes, cayeron los techos y se levantó una espesa nube de polvo, que anunció la desgracia a los pueblos vecinos».
Muntanyes de Montesa
La vall s'estén i estova al sol de l'horabaixa.
Davalla de la posta boirim de marlí malva.
Ja no em pot durar massa aquesta hora benigna.
Vés tu per mi a les serres morades de Montesa.
Alba al bosquet de Moixent
Les terres blanques. Negres, els pins i les alzines.
De boira baixa grises, les llomes i fondàries.
El món, parat encara. La llum, inofensiva.
T'has de plantar la tenda damunt l'espill de l'aigua.
Verema i vespre
La Serra Grossa allarga duracions de pàmpols.
Camins avall, trontollen plens de basquets els carros.
remors llunyanes omplen de cel rosseti l'aire.
La tarda en tasta lenta un cabrerot perfecte.
Port de l'Olleria
El sol està perdent la partida del dia.
Als peus, l'immens tauler d'escacs de la Costera.
Montesa va de roc contra el castell de Xàtiva.
amb quin seny, tots els ocres, del negre es defensaven!