Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Les restes que es conserven de l'ermita de Sant Antoni encara es troben a uns 2 km a l'est de la ciutat, en un vessant entre les carreteres que porten a Alcoi i a Genovés. Tant el temple -que depenia de la parròquia de Sant Pere- com la casa de l'ermità adossada es troben en completa ruïna, amb part del sostre enfonsada i el seu interior cobert de runa. Es tractava d'un senzill edifici rectangular, amb la façana que dona al camí. Poden observar-se encara els brancals de cadirat, el frontó recte i l'arc adovellat d'entrada. A l'interior, volta de creueria i arcs de mig punt sobre pilastres sense capitells. De molt diferent manera Enric Duran i Tortajada va contemplar l'ermitori fins al punt de fer-lo protagonista d'un poema que hi podem llegir.
Paisatge de Xàtiva
L'ermita de Sant Antoni
en la vesprada vernal!
Una carretera blanca
es perd en l'espés pinar...
Al fons, el castell altívol,
la collada del Montsant
i els cims esquerps del Vernissa,
d'or al sol crepuscular.
A baix, la vall. Un bell somni
de verds. Camps policromats
com facetes il·lusòries
de la gemma de la mar.
Semblen els blancs caserius
les gavines que, al posar
sobre les aigües, deixaren
sa nota clara, eternal.
Cim elevat de Santa Anna
que el cel vol acaronar;
aspra muntanya del Puig
que emergeix de l'arrossar.
Hortes, tarongers, pinedes,
muntanyes i palmerars,
poc a poc, tot, diluint-se
va en la dolça fosquedat.
L'horitzó és vermell encara
per on el sol s'ha enfonsat;
els teuladins -bells cantaires-
han deixat de refilar.
Solitud en el paisatge.
Hora d'enyor. Camp gemat.
El clar estel del crepuscle
al cel comença a brillar.
L'ermita de Sant Antoni
en la vesprada vernal!
¡Oh paisatge enyoradís
dels meus dies jovençans!
Altres indrets de Xàtiva: