Església dels Sants Joans

Va ser diumenge.

Autor: Toni Cucarella (Pseudònim de Lluís-Antoni Navarro Cucarella)
Obra: Quina lenta agonia, la dels ametllers perduts , 2003

Va ser diumenge. A mitjan matí Nolo Ribes havia passat casa per casa avisant-nos que al migdia hi havia bateig a Sant Joan del Raval. A l'hora convinguda érem a la replaceta de l'església, esperant que s'acabara la missa i els pares i padrins ens obsequiaren amb caramels i alguna moneda. No érem els únics xiquets que hi havíem acudit; n'hi havia un bon grapat que també expectaven l'eixida de missa del bateig. En aparèixer els padrins al replà de les escales, des de la barana mostraren el xiquet acabat de batejar. Començàrem a incitar-los a crits:

 

Padrí pollós, ha criat un gos.

Padrina pollosa, ha criat una gossa.

Si no tiren confitura,

que es muiga la criatura!!!

 

En aquell moment, va precipitar-se sobre nosaltres una pluja de caramels i algunes monedes. Ens hi abalançàrem, empomant per l'aire el que podíem, barallant-nos a colps i a espentes pel que havia caigut a terra. Omplíem les butxaques i continuàvem vociferant, mentre seguíem la comitiva cap a la casa dels pares de la criatura. En una de les tupades, la cara de Rafel Sempere va impactar contra el genoll d'algun altre xiquet i se li va partir la cella. Nolo i jo bregàvem amb la turbamulta quan sentírem la veu de Pepiu que ens cridava, esverat. En parar atenció, el vam veure que intentava taponar-li la ferida a Rafel Sempere amb la mà. Rafel plorava, però no amollava els caramels que havia arreplegat. Una veïna li va posar un mocador a la cella i ens va comminar perquè ens en tornàrem cap a casa.