Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Dos edificis conformen el museu; d'una banda l'antic Almodí renaixentista que servia com a dipòsit de blat, de l'any 1548, de planta trapezoïdal, amb una façana encara gòtica de portada de mig punt amb dovelles allargades, i a sobre se situen tres escuts del Regne i una inscripció commemorativa de l'acabament de l'edifici. L'interior està format per un pati claustral renaixentista de columnes jòniques, amb tres arcs de mig punt als costats majors i un en els menors. amb el seu pati de columnes jòniques. De l'altra, l'edifici de l'antic Pes Reial reformat en 1818 com Duana de Mercaderies i que va ser el 1928 la seu del Banc d'Espanya.
El Museu de l'Almodí va ser creat per l'Ajuntament l'any 1917. A banda de la secció Arqueològica amb peces a partir de la cultura ibèrica cal destacar el fons de la de Belles Arts. El segle XVII està representat per tres obres de Josep de Ribera, l'Espanyoleto, natural de Xàtiva, i per un magnífic dipòsit del Museu del Prado compost per pintura espanyola, italiana, francesa i flamenca. Exposa alguns dels Capritxos i Disbarats de Goya i obres originals de Benlliure, Rusiñol, Pérez Contel i d'altres artistes contemporanis. Destaquem també el retrat de Felip V. Aquest retrat es va col·locar així per iniciativa de Carles Sarthou Carreres, qui va dirigir el museu fins a 1961. Sarthou va dir que fins que un membre de la família real no es disculpara per les tres vegades que el seu antecessor Felip V havia manat cremar la ciutat, el retrat es quedaria cap per avall. D'ací que als xativins se'ls conegui popularment com als socarrats. En la sala on hi ha la pintura podem llegir: el poema que Miquel Duran de València els dedicà; la cançó "Processó" de l'àlbum El mal ve d'Almansa del grup Al Tall; un sonet de Vicent Andrés Estellés i un breu poema d'Antoni Ferrer.
El clam dels socarrats
He vist en somnis revoltar-se un poble:
Passen les turbes sota una bandera.
I els homes, forts enmig de la revolta,
entonen, exaltats, son cant de guerra:
Som els bons fills de la Terra,
els hereus dels socarrats
que lluitaren i moriren
nostra pàtria defensant.
Les llopades famolenques
de Felip, el rei tirà,
invadiren nostra Terra
cremant viles i ciutats,
robaren i assassinaren,
el dol i l'odi sembrant,
l'odi sant que avui reviu
en el cor dels valencians.
Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l'arma i en el braç.
Amor en la sang que es vessa
i en el clam de llibertat.
Ni som fills bords ni som mesells,
som i volem ser valencians;
odis i amors tenim al cor,
al pit coratge i força al braç.
La sang vessada als camps d'Almansa,
les cendres de Vila-real,
els crims de Quart, Alcoi i Dénia,
el setge horrible d'Alacant.
I nostra Xàtiva gloriosa
cremant per tots quatre costats
perquè les flames la rendiren,
clamen venjança i llibertat.
Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l'arma i en el braç.
Amor en la sang que es vessa
i en el clam de llibertat.
No és Castella nostra pàtria,
que és el Regne valencià.
La llengua que ací parlem
no és, no, la dels castellans.
Volem els homes molt lliures,
volem la pàtria ben gran,
volem en nostra bandera
les quatre barres de sang.
Volem que els fills de la terra
s'exalten al nostre clam.
Volem que València siga
la pàtria dels valencians.
Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l'arma i en el braç.
Amor en la sang que es vessa
i en el clam de llibertat.
Processó
La història ja està passada,
pols i terra la taparen,
però el mal que vingué d'ella,
mal d'Almansa,
rosega encara i alcança
tot el poble.
Invocarem alquimistes,
bruixes, fades i ocultistes
que dissipen la foscor,
perquè conjuren el temps
que tot tracta d'amagar-ho.
Que torne la llum del dia
en un primer cadafal
tot el poble que va viure
abans del fracàs d'Almansa,
prenguen lloc en igualtat
Jaume I i Ausias March
amb els gremis i els oficis,
llauradors i gent de mar.
Que siguen també testics
en un segon cadafal
els hereus de la derrota,
valencians de Nova Planta;
prenguen lloc en igualdat
Maians, Romeu i Sorolla
amb els obrers de la seda
i els plantadors de taronja.
Feu més fort el sortilegi
amb tots els vostres poders
i acudeixquen a la festa
en un tercer cadafal
aquells que encara han de nàixer,
gent desperta i sobirana,
senyors del seu propi viure;
prenguen lloc en igualtat.
I vosaltres que sentiu
les músiques i els romanços
obriu els ulls i voreu
des del vostre cadafal
l'ample caminal que s'obre
entre tots els concurrents.
Comença la processó
llarga, trista i desolada.
Va davant el rei borbó,
Felip V el calça llarga;
Segueix l'any 1707
i el decret de Nova Planta;
l'organista Cabanilles
va sonar una tocata;
molts maulets, bolic al muscle,
busquen on alçaran casa;
porten pelfes i catifes
els teixidors de la llana;
passen porcs i botiflers,
botiflers i sargantanes,
renegats i delators,
socarrats i socarrades,
lladres, bisbes i marquesos,
naus amb senyera esguerrada,
Carles d'Àustria plegant vela,
pebre, cànem i pesquera,
D'Asfeld, dimoni emplomat,
incendiari i mala bava,
soldats catalans i anglesos,
de Portugal i d'Holanda,
saladures, prostitutes,
atmetlons arròs i pansa
francesos i castellans,
saragüells i el mal d'Almansa,
passen molts més de maulets
botiflers no hi ha apenes,
passa Berwick i Blanquer
i Lluís XIV de França,
lliures, diners, divuités,
un nou patriotisme passa
castellanesc i estafant,
l'Estat Modern va d'estrena
i els senyors van de dinar,
el Penjadet i Basset,
Quart de Poblet passa en flames,
volen les cendres de Xàtiva
i una extensa polseguera
s'escampa sobre la llum,
que el sol va en comitiva
i la remor se l'en duu;
el conjur no dura sempre
i la història ja és passada,
però el mal que vingué d'ella,
mal d'Almansa,
rosega encara i alcança
tot el poble.
Crema de Xàtiva
IX
Aquella mort que no trobarà terme,
aquella mort, excedida, a cabassos,
serà la mort del rei Felip V,
serà una mort del tot inacabable.
Es morirà a poc a poc al llit,
es morirà irremissiblement,
es morirà un glopet cada dia,
es morirà de mort inapel·lable.
Es morirà lentament, a poals,
a poc a poc, inexcusablement,
mai no del tot i sempre a poc a poc.
Serà una mort de lenta cullereta,
serà una mort com un xarop benèfic,
serà una mort de cara a la paret.
Retrat reial
No anem a socarrar-te, encar que t'ho mereixes.
Volem molt més: que restes penjat cap per avall.
Que els polsos t'atabale per sempre el mal d'Almansa.
Que,quan t'arribe l'hora, confongues cel i infern.
Altres indrets de Xàtiva: