Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta plaça, oficialment denominada plaça del Trinquet, té en la part central la coneguda com a Font Reial dels Peixos. Data de mitjan del segle XIX i estava pensada perquè el bestiar s'abeurarà en la tassa i les persones beguessin dels quatre dolls. Primer estava emplaçada a la plaça de la Bassa fins que al 1972 va ser traslladada a l'emplaçament actual. Hi llegirem dos fragments d'Els horts, de Martí Domínguez i Barberà que hi fan referència.
Avançat el matí, a principis d'estiu, la placeta dels Peixos, molt fortament diferenciades les faixes del sol i l'ombra, lluïa un joc abundós de blancs, tota clara i neta, amb aquella nitidesa de la calç; als murs, animada per un punt molt diluït de blavet, i amb el calent contrapunt de la fusta antiga de portes i porticons conservada amb aquell mirament que sol ser general en les classes populars de les viles valencianes. Era una placeta triangular, tot un costat de la qual ocupava la casa del pintor Cordellat, acompanyada en les altres dues bandes per casetes més estretes i humils, però no menys pulcres. Tres carrerons, també claríssims, li donaven per tres angles una mansa eixida, i enriquien més encara els jocs canviants de 1'aire i les clarors, de sol o penombres, segons l'hora del jorn i de l'any. Cordellat, però, mai no l'havia vista com ara. Els seus ulls, que havien descobert tantes coses en el paisatge urbá o agrari de Xàtiva, no havien evolucionat respecte de la placeta des de les primeres imatges infantívoles;
L'esguardava sempre amb els mateixos ulls de xiquet. Quan tornava dels seus viatges, en arribar a la placeta dels Peixos, era com retornar a la seua infància.
Tornà a entrar dins la casa i no parà fins arribar al terrat. Buscava l'aire lliure, el cel obert, la llum esbatanada, les imatges quasi sacres de la muntanya mare, del castell immutable, del campanar de la Col·legiata; buscava les oloretes domèstiques que pujaven, pel pati, de la cuina de la tia Laura, el baf de palla calenta dels estables del veïnat; el cloqueig d'una lloca i la piuladissa dels pollets, les línies elegants d'un gat damunt d'una teulada a l'aguait del pardalet desprevingut, el fumerol sedós que emplomallava tantes xemeneies casolanes, ¡que n'era de gustos veure i sentir el que veien i sentien al mateix temps tants de xativins! ¿És que seria mai capaç de pintar allò, aquella pau de cada dia, aquella santa simplicitat?
Però la temptació de posar la dolça simplicitat de la seua placeta dins d'un llenç, persistia, creixia, s'enfebrava pictòricament. Fins que Cordellat sucumbí.
Altres indrets de Xàtiva: