Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta plaça està situada en el puig denominat el baluard, amb l'edifici de l'ajuntament a l'esquerra i al fons l'església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Al mur lateral d'aquesta hi ha reproduït l'immortal poema que li va dedicar Josep Carner (Barcelona, 1884-Brusel·les, 1970. També, altres poetes, com David Jou i Xavier Lloveras (la Bisbal d'Empordà, 1960), han dedicat la seva atenció a aquest racó tan emblemàtic de la vila.
Madrigal a Sitges
Oh Sitges, cel i calitges,
mar al peu, clavells al niu,
blanc d'Espanya que enlluerna
les espurnes de l'estiu.
Cor què vols, cor què desitges
visc en tu, que tota plaus;
tes noies tenen ulls blaus,
tes cases tenen ulls blaus.
Si jo et deixo, sols a mitges,
dóna'm una flor ben lleu,
dóna'm una margarida
ull de sol, ales de neu.
Palmera i campanars
"Emporta-te'm".
Quan veig aquesta imatge
és el primer que li sé dir.
Em buido de mi,
em descarrego d'idees,
deixo a terra el pes del cos,
m'omplo de cel,
em desdibuixo en la boira,
m'obro com la palmera.
"I ara que Ja sóc tot teu,
què faràs de mi?".
Pedra de sol, cafè amb gel,
esquitxos de sal i vida.
Vora el forat hi ha la sida
i sobre l'estiu el cel.
La noia rossa té el tel
ple de verdet i curculles:
les roses que no desfulles
mai de la vida es desfan.
Horaci ja s'ha fet gran
i la vara no té fulles.
Oh Sitges, quin madrigal
del Príncep dels Verbs d'Estopa!
Les ones -grans glops de sopa-,
amb les espumes de sal,
corren, amb l'aire malalt,
entre el cel i les calitges,
cap a la platja i les roques.
El sexe, si no me'l toques,
es reparteix sempre a mitges:
a cor què vols, què desitges.
Altres indrets de Sitges: