Platja de la Ribera

Gràcies a aquest aire de cultura que corre, afortunadament, per l'atmosfera d'aquesta hermosa vila de Sitges, fent brotar i portant a terme obres de vertader intel·lectualisme, gràcies a l'empenta que donen sos habitants a la idea que vol néixer quan ella és generosa i ha d'enlairar el bon nom de la pàtria petita; gràcies a l'hermós entusiasme amb què s'acullen els pensaments que un cop portats a terme han de servir d'exemple a tants i tants altres pobles, que dormen ensopits vora la llar, endogalats per quatre caciques tontos, que viuen de la major tonteria del ramadet que governen; gràcies a aquests entusiasmes, a tot lo que siga noble, bell, generós i digne, creiem que aviat serà un fet l'erecció d'un monument al Greco.

La idea de fer un monument al gran artista és laudable baix molts punts de vista.

Primerament, reivindicar la memòria d'un home que, perquè volava amb ales de Geni, el tractaren de boig tots els homes que tenien ales curtes per seguir-lo o eren curts de pensament per admirar-lo; a l'home que mai seguí les pautes dels mansos i tingué sols per guia la inspiració que li dictava les obres, i tingué a la Santa Independència per bandera; a l'home modernista de son temps, espiritualitzant la prosa que el voltava com desitgen els modernistes d'avui escampant la que ens rodeja; a l'home, en fi, que quasi no té pàtria en el sentit mesquí de la paraula i en canvi té la Pàtria del Món, que és la que correspon als genis. És digne també d'aixecar un monument al Greco, perquè la glòria l'ha guanyada, passant pel sedàs dels segles, per la crítica de vàries generacions, per l'enveja, la intriga, l'oblit i la indiferència que els anys porten com a ròssec i del qual sols ne surten aquells que poden sembrar obres en son camí de la mort, per aixafar les espines i aixecar-se gloriosos. El Greco no és una glòria de poble; no ha fet beneficis al veïnat, ni amb el veïnat s'ha enriquit; és un home d'aquells que honren a la humanitat sencera, un d'aquells homes que es podrien ensenyar als veïns d'altres planetes per a poder reivindicar-nos de tants homes inútils que han passat sense fer res per la Terra.

La Ribera de Sitges

Mar plana, lluminosa i transparenta.
Una atzavara en flor, la joia ostenta
de son plomall, encès, al bes del sol.
L'imperceptible alè del ventijol
porta flaire de pins i de ginesta
i en la gran claredat de l'aire, resta
sospesa, quan ell passa silenciós,
amb l'aroma subtil i amb el repòs
del dia resplendent, la lleu tonada
de la mar transparenta i reposada.

Hi ha una dóna qui es banya amb son infant.
La joventut en ella és com l'encant
d'una força segura i harmoniosa
qui al gest la gràcia de son ritme imposa.
Té la pell bruna i la mirada clara;
com una llei de resplendor a la cara,
que li ve del somriure i del mirar:
la boca fresca i de color molt sà.
Àgils i plens els braços, en l'amor
d'aixecar, com un fruit, el blanc tresor
de l'infant, a la llum, damunt la festa
de les aigües:-Magnífics en la gesta
gloriosa de la humil maternitat;
meravellosos d'elasticitat
i de força i d'amor en l'harmonia
del gest, quan a la mar, serena i pia,
la carn volguda de l'Infant entreguen,
ensems les hores sobre el mar llampeguen
amb una esgarrifança de claror,
qui va des de la costa a l'horitzó.
I passa un bergantí amb la majestat
de ses veles damunt la immensitat,
que solca airosament;-i al lluny tremola
d'una invisible nau la fumarola.

Mariners qui feinegen disputant,
harmonioses palmeres, rumbejant
llur eterna verdor lluenta i clara.
lliris en flor damunt la sorra avara,
i muntanyes cobertes de ginesta;
tot és un cant de lluminosa festa
a l'entorn de la dóna i de l'infant.
Harmonia suprema d'un instant
que els braços de la dona beneeixen,
quan, alts, en l'aire silenciós, floreixen,
aixecant l'infantó damunt del mar,
qui un fruit magnífic de la terra apar.