Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El santuari de la Mare de Déu de la Salut està situat a la serralada del Collsacabra, a 1.050 metres a nivell del mar. Del seu davant estant es pot contemplar una gran panoràmica que abraça: les Gavarres, Girona, el Montgrí, Rocacorba, el golf de Roses, Finestres, el santuari del Mont, el Bassegoda, el Canigó, el Comanegra, el Puigmal... i als peus els pobles veïns de les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols i Sant Esteve d'en Bas. En qualsevol punt del santuari ens podem servir com a lectura del fragment d'un article periodístic de d'Anton Busquets i Punset i d'un conte i de Miquel Llor que hi van ser emmarcats i d'un poema de Josep Punsola, escrit per aquests topants entre el 5 i el 7 de desembre de 1948.
Repós (fragment)
Com un tudó qui para el vol per a contemplar la riolera Vall d'Hostoles, el Santuari de la Mare de Déu de la Salut reposa a l'estrep de la turonada, contrafort de les serres del Collsacabra, comarca accidentada qui amb les Guilleries forma el reclòs més pintoresc de Catalunya. Amb la muntanya de Santa Cecília s'embranquen germanívolament, temeroses de confondre's amb les abruptes de Portabarrada i la del Far, miradors incomparables, sobretot la darrera, qui apar talment una nau capbussada bogant entre l'esplèndid mar de rica vegetació que ajuda a cloure el vell Montseny, quina cabellera de boscos van xollant els carboners i llenyataires, deixant-li nua la testa qui a la tardor se cobreix amb altra cabellera blanquíssima que senyoreja fins que a la primavera li xuclen els rierons i torrentars per a engruixir els rius qui aporten doble tribut al mar. Quan el poeta hi arribà, l'ermita rebia els últims petons del sol ponent, i convidava a un repòs de llarg temps enyorat. Una dolça quietud regnava en ella. Les remors del capvespre eren ofegades per les esquelles dels ramats, per les llunyanes converses dels pagesos al tros i per una que altra tonada que el traginer solitari esgranava seguint els matxos per les altures. El poeta en quedà prendat i es prometé, a més de la salut del cos, que curós cercava, la de l'esperit, força inquiet per les lluites incessants en aquella ciutat xucladora d'energies.
L'heretge del santuari (fragment)
Qui va a Collsacabra i voreja l'imponent cingle d'Aiats, pel camí de verdors de Can Toni a Olot no li passa per alt la situació, a mig aire, del santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut.
A qui hi hagi fet poca o molta estada, l'estiu, no se li esborra la impressió d'enlluernament en sortir a la miranda de l'ermita, abocada al cingle: els jocs de la llum i l'aire, els cabdells de fum del petit tren que esbufega sense desdir-se pel séc de la vall, l'ombra d'un núvol per sobre els conreus, que s'engorgen, s'enfilen en replans vellutats cap a les dramàtiques serres del fons, els Pirineus a l'esquerra, la sospita del golf de Roses a l'altra mà, la insinuació del mar fins a qui sap on.
A negra nit, el santuari dorm, colgat en el misteri de la muntanya, sota de tantes estrelles vives que no nhi cabria ni una més. En canvi, matí i tarda, allò que hauria de ser recolliment ermità és alterat per la presència d'estiuejants d'uns quants dies que intenten fer previsió de vagància. Les sofertes taules del porxo que mira la vall, gastades per tants milers d'àpats de ciri de prometença, aguanten colzes de marits que s'entornen el dilluns a contracor, labors de paciència d'esposes a l'aguait de qui arriba, sospirs de dues esvaïdes germanes, que proven l'harmònium de la capella en instants furtius, xicres de xocolata matinal i anònima per als grans, tupins de vitamines dolces per als petits, motxilles d'excursionistes de ratafia i senyera, el gaiato del solter empedreït, que coneix les dreceres i que s'enfada amb els qui el segueixen si s'adonen que els fa fer marrada. Tothom, a entrada de fosc, canta els goigs a la Verge i havent sopat juguen a endevinalles.
Passejada matinera i a mitja tarda cap als alts, entre els bedolls en agrupaments perfectes, cap als boscos de faigs; jeure als prats de tot arreu; entreveure el Pedraforca a contrallum; admirar la proa del Far projectant-se als fondals de les Guilleries, l'anfractuosa Cabrera arran de carena, encesa de posta. Després, anar tornant amb el vespre, esgarrifances tardorals, esglai perquè tres vaques compareixen de transcantó i us miren sense malícia. La boira envaeix la vall, esborra els camins, aïlla el santuari: sensació d'hivern, pressentiment de soledat: fins que, sense més ni més, es dissipa i el cel desplega la fantasmagoria nocturna per acompanyar el concert de la muntanya.
Rosari a la Salut
Al casal tancat amb forrellat,
un avi fredolic que el foc atia...
Empenyent portes, un joc desesperat
de boires i vent... Defora, ferotgia.
A dins, el clos assossegat,
més lluminós que el foc que hi ha abrandat...
Ave Maria!
Ave Maria!
Altres indrets de Sant Feliu de Pallerols: