Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El nom li prové del fet que en l'extrem més proper de la Plaça de la Independència hi hagué fins el 1868 el convent de monges de Santa Clara. Paral·lel a la Rambla i al carrer de l'Argenteria, però a l'altra banda del riu, uneix la plaça amb el centre de la ciutat. Avui és un centre de comerç important que juntament amb el carrer Nou vertebren el barri del Mercadal. En aquest carrer, hi va néixer i hi passà la infantesa Agustina Rexach de qui podem llegir un fragment de poema que evoca aquells dies feliços. Precisament, pel seu aspecte comercial, a Delictes d'amor, hi situa la sabateria més important del protagonista i, per això, hi escau llegir-ne tres fragments de la novel·la que hi fan referència.
Carrer de Santa Clara (fragment)
Carrer de Santa Clara que un jorn era
carrer de Sant Francesc, suau i humil
com el Sant del seu nom, amb una clara
llum com la deis matins del mes d'abril.
El carrer on jugava amb les amigues
que de grans trobaria de bell nou,
rosses i cimbrejants com les espigues
que no poden saber quin vent les mou.
Amb els anys cada vida lliscaria
per altres encontrades i carrers,
però sempre el record de la infantesa
ens retornava el goig dels jorns primers.
Avui que ja no es ferma nostra passa
ni amb força no estrenyem les nostres
mans, quan penso en el carrer de Sant Francesc
evoco tot l'encís dels primers cants.
Dels primers cants que em tornen la gaubança
d'aquell temps innocent i primicer;
i torno a ser de nou l'infant que reia
amb totes les amigues del carrer.
La que m'he comprat —una Procam platejada, la més cara— és segons m'ha dit la dependenta la que té una definició més bona, que és el que vull. He comprat cinc rodets —que continuen essent, com abans, proporcionalment, molt més cars que la màquina— i quan he fet la ronda a les botigues —Santa Clara, carrer Nou i Ultónia, com cada matí des de fa anys, saludant les mateixes persones, però ara amb l'ànim intranquil perquè a tot arreu em sembla veure la nena del balneari—, he aprofitat per retratar tots els aparadors des del carrer per començar a pensar, tot i que encara falten dies, en les decoracions de Nadal. Jo sempre m'he decantat per uns ornaments molt sobris, que siguin elegants, un únic color —l'any passat vaig jugar amb tres tons de blau i el resultat va ser impactant— i materials tan nobles com sigui possible: es tracta de participar en la festa consumista del Nadal oferint, però, un espai d'una certa bellesa.
Soc, diuen, el millor petit comerciant de l'any de tot Europa; jo, que només tinc tres sabateries en una petita ciutat del sud del continent; sabateries modernes, sí, però que no han deixat mai de tenir l'empremta d'un negoci familiar. M'agafo el premi com un reconeixement a la constància i a la innovació, a l'esforç que vaig fer de convertir la botiga que vaig heretar del pare, Calçats Besora, en Besora Sabaters, un nom que avui dia, sense menystenir els altres botiguers del ram, és un referent obligat més enllà de Girona. Si Brussel·les em premia és també perquè des del primer moment he arriscat apostant en aquesta ciutat petita per una qualitat excel·lent i uns productes especials, mentre que els altres botiguers competidors es limitaven a oferir els models i les marques que tenien, pel seu preu, una sortida molt més còmoda i menys arriscada.
Per celebrar-ho he portat cava i una safata de rebosteria a la botiga de Santa Clara; demà ho faré a la Júnior i a la tarda a la botiga nova. Les dependentes se n'han alegrat i se les veia orgulloses; de fet, el premi també és una mica seu, perquè trio amb molta cura el personal de casa. Són, en general, noies i dones que no s'acosten al perfil de dependenta, actual, aquestes noies tan primes i pintades que fa la sensació que estan sempre més preocupades pel seu físic —pels seus cabells, que es toquen constantment i per les seves ungles, que es vigilen sense parar— que no pas per les necessitats dels clients; són aquestes noies que diuen: «no me'n queden», o «m'han d'arribar», com si la botiga fos seva, i que en comptes de mirar el gènere o el client baden mirant el carrer per darrere els vidres.
Altres indrets de Girona: