Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta plaça, inaugurada el 2009, davant de les ruïnes del castell de Montjuïc, que va ser edificat per ordre de Felip IV, el 1653, en plena Guerra dels Segadors, per a controlar els accessos a la ciutat des del nord pel perill d'incursions dels exèrcits francesos. Es complementà amb quatre torres de defensa: Sant Joan, Sant Daniel, Sant Narcís i Sant Lluís. La planta general del castell era quadrada amb quatre baluards, enllaçats per murs de 150 metres de longitud de mitjana. Van ser de gran utilitat durant la Guerra del Francès, especialment en els tres setges que patí la ciutat, entre 1808 i 1809. Un dels seus governadors va ser Álvarez de Castro que té dedicat un monument amb tots els herois de la resistència contra el francès a la plaça de la Independència. En qualsevol punt del recinte, ens podem servir com a lectura d'un fragment d'El vagabund, de Prudenci Bertrana, que el descriu tal com l'aconseguí l'autor a principis del segle XX.
El castell de Montjuïc...
Autor: Prudenci Bertrana i ComteObra: El vagabund , 1985
Pàgines: 29-30
El castell de Montjuïc fou edificat segons la tàctica militar del segle XVII. Avui és un extens enderroc, abandonat al llom d'una serra de pedra nummulítica, on no arrelen més que els coscolls i les argelagues. Difícilment un home, d'una mitjana sensibilitat, podria endinsar-se en el laberint dels seus glacis, fossars i contrafossars, rampes, parapets, reductes i baluards, i deixar de sentir una de les impressions més dramàtiques que pot oferir-li l'heroica Girona. El silenci que hi regna no és pas el pur silenci de les solituds muntanyenques. Aquest té una palpitació sinistra. És interromput per un jo sabes què; per una sospita de soroll; diria's un aleteig vague d'espectres. Per poc vent que faci xiula en les espitlleres i, en fregar els caires vius de les muralles, els arrabassa una feble nota d'instrument de corda, molt semblant a un gemec. Els ulls s'embafen de la monotonia de tanta pedra dreta malferida, caiguda i a mig caure. Hi sentiu una mena de gebror i d'asfíxia com la que us han fet entendre que sentiríeu en la deserta superfície de la lluna. Hi camineu amb desconfiança, i, ensems, amb el mateix respecte que us imposa el regne de la mort. Esguardeu amb recel tots els racons, tots els forats i tots els embardissaments. L'herba seca i els matolls que s'arrapen als esquenadases i brollen a les troneres, moguts per l'oreig, us semblen éssers vivents que marxen agemolits.
Altres indrets de Girona:
Indrets