Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Parc de la Devesa, situat en la confluència dels rius Ter, Onyar i Güell, té una extensió d'unes 40 Ha., de les quals nou són de passeigs ombrejats. El 1423, la reina Maria cedí a la ciutat una part dels terrenys, l'any següent, el seu marit Alfons el Magnànim en féu una segona donació i la resta foren donats per Ferran el Catòlic el 1510. La finalitat era que la ciutat pogués utilitzar-los com a defensa de les avingudes del riu i com a font d'ingressos per compensar els danys que els aiguats provocaven. Es calcula que la Devesa acull més de 2.500 plàtans que en la seva majoria van ser plantats pels volts de 1850. Disposats a molt poca distància els uns dels altres han hagut de créixer en alçada i alguns han assolit l'excepcional altura de 60 metres. Amb una visió externa del parc podem llegir fragments de Prudenci Bertrana i Josep Pla i una anotació de dietari de Tomàs Garcés que la recorda passant des del tren.
Autor:
Tomàs Garcés i Miravet
Obra: Prosa Completa II , 1991
Obra: Prosa Completa II , 1991
La Devesa
Havíem llambregat, des del tren, Girona, dreta vora el riu. Pedres grises, ribes de malenconia. Havíem travessat la Devesa, i el seu brancam espès, remorejant d'ocells i de fulles verdes, vestia la ciutat amb un altre prestigi. L'home que guaita, de la finestrella estant, les viles i els paisatges, s'enduu un triple record de Girona: el repòs enyorat del riu; la flama freda de les pedres; la senyoria de la Devesa. Tot, mesclat, us estremeix i fa un ressò etern.
Guaiteu la Devesa, abans el tren no hagi deixat enrere els arbres i la Seu. La Devesa, ombrejada i opulenta a l'estiu; descarnada i opulenta, quan llangueix la tardor. Les branques de la Devesa són més altes que enlloc: volen abastar el cel, com les agulles d'una catedral. Vora els recs, es drecen joncs i lliris. Per les amples avingudes, sota la tarda pàl·lida del diumenge, les noies passegen i riuen, amb llurs vestits virolats, presoneres de les seves mateixes rialles.
Vestits virolats del diumenge, a la Devesa! Mentrestant, endevineu la ciutat, els que encara no la coneixíeu: branques altes com les agulles d'una catedral; recs tranquils i lents com un riu.
Autor:
Josep Pla i Casadevall
Obra: Primera volada. Obra completa 3 , 1966
Obra: Primera volada. Obra completa 3 , 1966
Plantats sobre els terrenys d'al·luvió que fa el Ter en arribar a Girona, en el seu marge dret, molt baix, el jardí és una construcció d'avingudes de plàtans, arbres altíssims, d'una majestat simfònica i catedralícia impressionant. A dins d'aquesta construcció hi ha tres elements diferenciats: a la dreta de l'avinguda principal, tot just iniciada, hi ha uns jardinets municipals, de gust petit burgès, rodejats d'una anella d'aigua; a la seva dreta, a la plaça anomenada de les Botxes, hi ha un centre d'avingudes radials; finalment, el camp de Mart forma un gran rectangle d'aire emmarcat per quatre masses botàniques puixants.
Autor:
Prudenci Bertrana i Comte
Obra: El vagabund , 1985
Obra: El vagabund , 1985
El soroll de la marxa s'intensificà sobtadament. Passaven el pont de ferro de l'Onyar, des d'on la perspectiva de Girona esdevé impressionant. L'Aspriu netejà un tros del vidre de la finestrella i atalaià al defora. El prodigiós campanar de la col·legiata de Sant Feliu, vista contra la llum de la celístia, era més meravellós que mai. Tenia l'esveltesa d'un enorme xiprer. Per a albirar-lo fins al vèrtex calia aixecar el cap. Un inici d'alba travessava els finestrals i assiluetava les adormides campanes, la filigrana de les arestes i els calats de les ogives. I part damunt, encara, es distingia la massa ombriua i feixuga de la Seu, que dominava un escalonament fantàstic de teulades i xemeneies negres com la tinta. A baix de tot, a l'abisme, la llorda i pintoresca renglera de cases velles i desiguals es reflectia confusament en l'aigua espessa i calmosa del riu, amb la infinita varietat de penjarelles i andròmines que emplenaven balcons, finestres i galeries. Això, tan grandiós i dramàtic, desaparegué ben tost, i Innocenci s'adonà que ho estimava mes del que creia.
Altres indrets de Girona:
Indrets