Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Pont de les Peixateries Velles uneix les dues ribes de la ciutat, a banda i banda del riu Onyar i és un dels més transitats de la ciutat en unir la Rambla i el carrer Santa Clara. Gustave Eiffel el va dissenyar i construir el 1876, deu anys abans d'enlairar la Torre Eiffel de París. És un punt neuràlgic, doncs, dels tràfecs urbans dels gironins. S'hi poden dur a terme diversitat de lectures, tanmateix, proposem les següents: una descripció viva i minuciosa de Joaquim Ruyra de les façanes que donaven a l'Onyar, una prosa d'Alexandre Plana que tracta de les relacions del riu amb els ponts que el travessen i poemes de Josep Maria de Sagarra, Josep Maria López-Picó, Rafael Massó, Joan Margarit i Narcís Comadira.
Allí, en aquelles balconeres rústegues, refilen joiosament els canaris al primer llustre de l'aurora; allí, damunt d'aquells terrats i teulades, sobrecapçats de gabiasses desiguals, s'alcen esplèndids vols de coloms, que es destaquen sobre el cel blau com garlandes de flors blanques, coronant la majestat del sol ixent. I, en entrar més i més el dia, les finestres es van obrint i els balcons es van poblant. Aquí una veïna estén al sol la roba multicolor de la seva bugada; ací una altra, desitjosa de treballar a l'aire lliure, ve a estintolar a la barana d'un terradet el seu tauló de planxar; allí una velleta surt tot fent mitja, amb una llarga agulla sobre l'orella... una llarga agulla, que, brillant com un filet lluminós sobre el seu front venerable, li dóna una semblança amb el de Moisès; més enllà, sobre un relleix ple de testos, apareix una regadora, que ruixa, i un braç i una mà, que es belluguen, i aleshores reparareu a l'entorn de finestres esquifides i rònegues un enfilall esplèndid de verdor i de roses i clavells, que riuen, riuen benaventuradament; i d'un balcó a l'altre van i vénen converses; i tot es mou, i xerroteja, i canta; i els vailets que pesquen amb canya des d'un pis, les comares que es barallen de finestra a finestra, tirant-se de lluny ridícules arpades, que s'emporta el vent rioler, i fins i tot el menestral, que tal volta surt amb cara de pomes agres a la seva petita galeria i, aguantant-se la trinxa dels descordats pantalons, es fica precipitadament dins un gabinet, del qual tothom endevina la servitud, tot contribueix a l'animació d'aquell barri pintoresc i estrany. L'Onyar reflecteix aqueixos moviments i coloraines, multiplicant-los i prismatitzant-los dins sa vibradora correntia, entre grans taques de blau de cel i lluentors de solellada; i, per damunt del barri carnestolenc, la Girona solemnial ostenta sense desentonament les seves dues notes més artístiques i severes. Sí, per damunt d'aquella cimbellada grotesca de balcons, galeries, relleixos, teulades, torratxes i gabiam, la grandiosa catedral es mostra de cos sencer amb la seva silueta de tarasca decapitada, i, una mica més lluny, el campanar de Sant Feliu s'aixeca com un xiprer gegantí, tot místic, tot somniador, parlant de la inspiració melangiosa dels segles passats.
El pont
Sobre el riu —més fosc que el cel—, el pont de ferro contrau els seus muscles en sentir a la vora la remor sostinguda de l'aigua. Com més espesseïda és la fosca, més amunt de cos li rellisquen les cent llengües humides del riu. Per defugir-les, grinyola el pont estremint-se. L'ombra que, més enllà, feien els arbres, s'ha negat en la nit.
El riu es fatiga de trencar les seves forces en els ponts de ferro i de pedra, ablanint-se només en tocar les passeres de fusta. Es debatega amb un plany cançoner que a voltes minva i es com el respir d'un home mort de son. Ara, que totes les remors s'han fos en la boira, les cases velles de vora el pont s'han adormit de sentir la ronquera del riu. Les seves finestres són tancades. Una n'hi ha que s'ha badat tot d'una amb una feble escampadissa de claror. Es tanca tot seguit, com l'ull adormit que s'obre per tornar-se a cloure.
Girona a la tardor
Sota del pont camina l'aigua trista,
és l'aigua de la pluja de Tots Sants;
el cel és malva i rosa i ametista,
hi ha un or de fulles pels camins forans.
La Seu dreça la pàl·lida harmonia
de pedra grisa vers el cel llunyà,
i l'Àngel guaita la caputxa pia
de Sant Feliu, una miqueta enllà.
Sota les Voltes, la ciutat encesa
és estrident de riures i fanals,
i, cenyida de fosca, la Devesa
dreça milers de branques immortals.
Fa una boira que sembla un vel de fada,
sonen el clarinet i el tamborí...
I el cor, com una nit molt estrellada,
espera l'hora d'estimar i llanguir.
Vella ciutat
No sé, ciutat, si ets adormida o morta
a la vora del riu que, en son corrent,
tots els matins al bat del sol et porta
les flames d'or on ton reflex s'encén;
i quan apaga l'or del sol la tarda,
i les aigües s'allunyen dolçament,
i apar que el riu en el seu llit ens guarda
cendres heroiques de ta imatge ardent.
Nit d'estiu des de la galeria
Rondinen les granotes
rosaris en gavatx.
La llunya fa ganyotes
amb l'aigua d'un bell raig.
L'aire és sonor, se senten
rialles, cants, dringar
de plats, mosquits que intenten
picar. Tot balcó és clar.
Dessota el llum d'on penja
un gall, un senyor menja.
Llum de Girona
Llum de Girona, joia del passat:
en tardes vermelloses de Devesa,
fulles seques, parpelles que s'han clos
i rellisquen damunt del llenç de l'aigua.
Emmirallats en el setí del riu,
pel Pont de Ferro tornen els amants
mentre una freda boira de joguines
em du a la casa amb els meus pares joves.
No hauria desitjat mai aquesta ombra
al cel de les tardors de la Devesa,
ni l'estesa de fulles i fracassos
que han anat ennegrint el meu camí.
Girona
L'últim reflex suspès l'aigua bruta estancada
sola amb el teu rovell les carpes malaltisses
s'esmunyen per passeres antigues els llums grocs
i l'olor del cafè l'estació deserta
l'espina a la carn jove crit d'un nen epilèptic
la cera els crisantems
fugen fugen pels ponts sobre el buit cap enlloc
i la pell es clivella es moren les magnòlies
de l'hospital gemega l'últim tren que no es para
que ve de la frontera va cap a la frontera
oblidar-se oblidar-te sobretot a l'octubre
tot m'és indiferent.
Altres indrets de Girona: