Portal de Sant Cristòfol

Autor: Miquel de Palol i Felip
Obra: Girona i jo , 1972

Ah!, les meves caminades solitàries, com les recordo...! Només traspassar el portal de Sant Cristòfol, rere els contraforts de l'absis de la catedral, els ulls i els pulmons s'obrien de bat a bat; hom se sentia sobrevolar damunt aquella vall immensa que, davallant de les ruïnes plenes d'heura de la Torre Gironella, s'estenia fins a trobar les carenes plenes de pins de Sant Miquel al fons, amb la muntanyola d'un roig de sang de Montjuïc davant; i, enrere, la plana quadriculada de conreus multicolors del Gironès, estesa més enllà del tou vellutat de les copes del plàtans de la Devesa, i la cinta platejada del Ter. Al fons, el minúscul campanaret romànic de Sant Pere, posat com un església de suro en un pessebre, mig amagat en el pany d'una derruïda muralla, rubricava el paisatge amb una pau religiosa.

Autor: Josep Pla i Casadevall
Obra: Girona, un llibre de records (dins Primera volada) , 1966

En traspassar el Portal de Sant Cristòfol, una alenada de vent fort i pur ens tocava la cara. Una glopada de terra i d'herbes fortes —argelaga, farigola, romaní— ens desplaçava, de la pituïtària, l'oloreta humida del resclosit ciutadà. La visió d'un horitzó ample ens inflava el pit i ens incitava a marxar.

El camí de les Pedreres segueix les sinuositats de la muralla. Al fons del pendís, es veia el còrrec encaixonat del Galligants i a la banda oposada la muntanya de Montjuïc amb les runes de la fortificació militar. Al fons, a l'esquerra, es veia l'església de Sant Pere, amb el campanaret romànic, torrat i taujà, un alt xifrer cònic al costat sobre el fons de l'aigua i de les frondes del Ter. El conjunt semblava una composició d'un primitiu.

Autor: Camil Geis i Parragueras
Obra: La Girona dels poetes , 2004

Portal de Sant Cristòfol

 

Aiguafort gironí

 

Portal de Sant Cristòfol

—Sant Daniel al fons—,

l'estudiant gallòfol

hi penja les lliçons.

 

Amb petja lleu i flonja,

colgat dintre el manteu,

ja passa un vell canonge

de la vetusta Seu.

 

Amb càntirs, la gent tresca

Portal avall, pel sot,

on brolla pura i fresca

la Font d'en Pericot.

 

Records d'heroiques gestes,

uns murs esgavellats:

avui lloc de conquestes

de cors enamorats.

 

L'esquella d'unes cabres

desfà amb els seus repics

un lleu ressò de sabres

i de canons antics.

 

Quan vénen, taciturnes,

les hores de la nit,

només les aus nocturnes

llavors hi fan brogit.

 

Després, les campanades

de l'alta catedral,

ingràvides, pausades

i amb ròssec immortal.