Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El portal de Sant Cristòfol es va obrir a la muralla de la Força Vella abans de 1399. El que avui en veiem és el fruit d'una restauració de 1725. Deu el seu nom al fet d'estar adjacent a l'antiga capella romànica dedicada al sant i que al segle XVIII va ser convertida en baluard. Segons proven els escrits de Miquel de Palol, Josep Pla i Camil Geis que hi podem llegir era una de les sortides de la ciutat cap al camp i el bosc.
Ah!, les meves caminades solitàries, com les recordo...! Només traspassar el portal de Sant Cristòfol, rere els contraforts de l'absis de la catedral, els ulls i els pulmons s'obrien de bat a bat; hom se sentia sobrevolar damunt aquella vall immensa que, davallant de les ruïnes plenes d'heura de la Torre Gironella, s'estenia fins a trobar les carenes plenes de pins de Sant Miquel al fons, amb la muntanyola d'un roig de sang de Montjuïc davant; i, enrere, la plana quadriculada de conreus multicolors del Gironès, estesa més enllà del tou vellutat de les copes del plàtans de la Devesa, i la cinta platejada del Ter. Al fons, el minúscul campanaret romànic de Sant Pere, posat com un església de suro en un pessebre, mig amagat en el pany d'una derruïda muralla, rubricava el paisatge amb una pau religiosa.
En traspassar el Portal de Sant Cristòfol, una alenada de vent fort i pur ens tocava la cara. Una glopada de terra i d'herbes fortes —argelaga, farigola, romaní— ens desplaçava, de la pituïtària, l'oloreta humida del resclosit ciutadà. La visió d'un horitzó ample ens inflava el pit i ens incitava a marxar.
El camí de les Pedreres segueix les sinuositats de la muralla. Al fons del pendís, es veia el còrrec encaixonat del Galligants i a la banda oposada la muntanya de Montjuïc amb les runes de la fortificació militar. Al fons, a l'esquerra, es veia l'església de Sant Pere, amb el campanaret romànic, torrat i taujà, un alt xifrer cònic al costat sobre el fons de l'aigua i de les frondes del Ter. El conjunt semblava una composició d'un primitiu.
Portal de Sant Cristòfol
Aiguafort gironí
Portal de Sant Cristòfol
—Sant Daniel al fons—,
l'estudiant gallòfol
hi penja les lliçons.
Amb petja lleu i flonja,
colgat dintre el manteu,
ja passa un vell canonge
de la vetusta Seu.
Amb càntirs, la gent tresca
Portal avall, pel sot,
on brolla pura i fresca
la Font d'en Pericot.
Records d'heroiques gestes,
uns murs esgavellats:
avui lloc de conquestes
de cors enamorats.
L'esquella d'unes cabres
desfà amb els seus repics
un lleu ressò de sabres
i de canons antics.
Quan vénen, taciturnes,
les hores de la nit,
només les aus nocturnes
llavors hi fan brogit.
Després, les campanades
de l'alta catedral,
ingràvides, pausades
i amb ròssec immortal.
Altres indrets de Girona: