Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La torre Gironella és una antiga fortificació de la muralla gironina situada al vèrtex oriental i punt culminant de la Força Vella, darrere de la catedral de Girona, a 60 metres d'alçada respecte el riu Onyar. Degué ser un possible assentament ibèric i, del segle III, aproximadament, daten les restes de muralla i aqüeducte romans. La tradició vol que aquesta torre hagués estat fundada pel llegendari Gerió. A l'interior, s'hi poden distingir una desena de filades de blocs molt ben tallats de pedra sorrenca, de mig metre d'alçada per un metre o un metre i mig de llargada que s'assenten sobre una banqueta de pedra calcària sense argamassa que les rejunti.
Es té constància de la seva existència d'ençà el 994, quan el comte Ramon Berenguer III creà el castell de Gironella. S'esfondrà el 1404 i fou refeta set anys després. El 1814 va ser volada per ordre de Napoleó en la retirada dels francesos de la ciutat. Ens poden servir de diverses lectures en aquest punt: un fragment de la Crònica, de Bernat Desclot, del segle XIII, que narra un episodi bèl·lic escaigut en aquest lloc; un altre de Girona 1900, de Rafael Gay de Montellà que documenta l'estima que els pintors tenien per aquestes contrades i un sonet de Jaume Marquès Casanovas que descriu els seus periples entre la llegenda i la història.
Autor:
Bernat Desclot
Obra: Crònica , 1982
Pàgines: 315-316
Obra: Crònica , 1982
Pàgines: 315-316
Quan això hagué fet, el rei partí de Girona amb tota la seva cavalleria. I en Ramon Folch, vescomte de Cardona, hi romàs amb la companyia damunt dita; i de seguida va fer barreres i barbacanes de fusta pels murs i per les carreres de la ciutat, i va fer desmuntar les cases que eren fora del mur vell a totes les parts, i va fer posar la fusta dins la ciutat.
I heu de saber que la ciutat de Girona és posada en un socost , riba d'una aigua qui té nom Ter i que de ben antic és murada pr un bon i fort mur a tot l'entorn; i ben alt al cap de la ciutat vers llevant hi ha l'església de Santa Maria, qui és la seu major, i al costat de l'església vers migjorn hi ha el palau del bisbe. I damunt sobre tot, en el més alt lloc de la ciutat, a mà dreta del palau del bisbe, hi ha una torre qui és molt bella, i forta i alta, de gros mur de pedra i de calç, i té nom Torre Gironella; i aquí és la major força de la ciutat.
Autor:
Rafael Gay de Montellà
Obra: Girona 1900 , 1966
Pàgina: 128
Obra: Girona 1900 , 1966
Pàgina: 128
Amb en Zubizaleta sortien per aprendre lliçons de dibuix i gouache, pels esquenallats de la ciutat, camí de la Font del Ferro i de la Pólvora, des d'on copsaven la serralada del Santuari dels Àngels voltat de castanyers i de frondoses pinedes. Damunt dels enderrocs de la Torre Gironella i a les hores que el sol declinava per les muntanyes del Far, les siluetes fantasmals dels campanars de la Seu i de Sant Feliu, que semblaven fets de pedres enroentides, els servien de models per a les seves pintures. Per aquells indrets s'ensopegaven amb altres pintors afanyosos de copsar la poesia de la vall de Sant Daniel i les remansades del Galligants que voltaven les raconades del cenobi benedictí, a l'hora de l'àngelus.
Autor:
Jaume Marquès i Casanovas
Obra: La Girona dels poetes , 2004
Pàgina: 26
Obra: La Girona dels poetes , 2004
Pàgina: 26
Torre Gironella
Salve, vetusta torre, que et diuen Gironella!
Antany fores un símbol d'excelsa fortitud.
Ningú no et sap l'origen i hom et cregué tan vella
com l'heroi Gerió, de mítica virtut.
Ets obra de romans, que et feren una anella
que enllacessis els murs d'un fort no mai retut.
Altres van ampliar-te fent-te una meravella
i arreu era citada ta altura i amplitud
fins que, cert jorn fatídic, al teu per sucumbiries
deixant els gironins de paor consternats.
Mes ben tost van refer-te i de nou resistiries
fortíssims enemics en setges i combats
fins que el gavatx, irat, traient foc i guspires,
va esmicolar-te a trossos, desfets o decantats.
Altres indrets de Girona:
Indrets