Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Situats al templet de Linnè tindrem ben bé a sota i a la dreta la cala Sa Forcanera, en paraules de Joaquim Ruyra "una de les més feréstegues i ombrívoles de la costa" i just al davant i a sobre el que resta del convent de Santa Anna. Avui, la cala assetjada per urbanitzacions que es despengen pels costers, encara manté malgrat tot bona part de la seva bellesa primigènia. Tot admirant-la, podem llegir un fragment de "L'idil·li de Temme", de Ruyra que la descriu i hi situa el pescador que la tenia per domini i un altre fragment dedicat a la vida monacal del convent.
La cala de Sa Forcanera, situada no gaire lluny de Blanes, és una de les més feréstegues i ombrívoles de la costa; però és també, durant les bonances d'estiu, una de les més quietes, més fresques i més plàcides que poden trobar-se. Com que la cenyeixen per la banda de terra uns cingles alts i espadats pels quals és perillosa la davallada, quasi no la visita mai ningú, com no sigui anant-hi en bot per la mar: així és que sol romandre solitària dies i dies, i no sembla sinó que, lliures de tot contacte pertorbador, s'afinen més i més la frescor dolcesa de ses ombres i la puresa cristal·lina de ses aigües, en el bon temps d'estiu. En penetrar-hi, un hom sent com si trenqués quelcom de virginal i fes estremir cert misteri.
Allí pescava en Temme, una tarda pocs dies després de la borrascosa escena nocturna amb la seva mare. D'ençà d'aquella escena, la seva mare s'era trasmudada de tal manera que no semblava la mateixa dona. Abans solia estar sorruda i com llassada del treball: ara, en canvi, sempre estava delitosa, i era amable i falaguera, i feia tots els possibles per trobar-se amb el xaval i retenir-lo al seu costat tant com podia; participava dels projectes d'ell, li aplaudia les bones pesques i sospirava pel moment de comprar-li una barca. Àdhuc la seva faç s'era esbandida d'una mena de crepuscle de joventut, que l'animava i entendria. El canvi no podia ésser més satisfactori. En Temme n'estava enartat, i havia reprès amb més il·lusió que mai les seves tasques.
Sospitant que dintre les obscures xombes marines de Sa Forcanera havien d'amagar-s'hi grossos déntols i congres, havia decidit de parar-hi una canya llarga amb un guarniment, també llarg i carregat de plom a faisó d'una llença. Quina alegria causaria a "sa santa dona" si pogués portar-li un peixàs d'un parell de carnisseres!
Amb aquesta il·lusió havia davallat per la cinglera, arrapant-se a les crètues i tavelles de la penya, després d'haver tirat daltabaix de la timba els seus estres entollats amb el gec i d'haver-se penjat a l'esquena l'olla del grumeig, lligada al coll per les anses amb una cordella; i, un cop assolida la pedregosa platja, havia saltat de roca en roca fins a situar-se en una de grossa i assaplanada que es forejava a la boca de la cala.
El pare Armengol va sortir a esperar-lo. S'assegué, a l'ombra d'un saüquer florit, en un pedrís que hi havia al marge del camí que menava a la Forcanera, o sigui la platja dels frares, i cercà amb la vista, vers la mar, el seu home. En descobrí un de nu, molt colrat, que, ajagut al damunt d'una roca inclinada, amb els peus al trencall de l'aigua, estava llegint, incorporat sobre un colze. Segurament seria el pare Sadurní amb el seu breviari.
Mar a ponent, mar a llevant, mar a migjorn, el promontori del Convent feia l'efecte d'un vaixell enorme, enclavat a terra per la popa. Quin aïllament! Quina dolça soledat! Les aigües eren tan serenes que la naturalesa del fons marí s'hi transparentava amb febles coloracions. Aquelles ombroses clapes moradenques, aquelles grogors i aquelles verdositats indicaven, respectivament, escamots de roques, arenys i herbatges submarins. A poca distància de terra va passar una barca, i semblava suspesa en una cristal·lina superfície sense gruix, per la qual s'estenien, llengotejant, els seus reflectiments lumínics, mentre que la seva ombra corria lluny d'ella pel profund sol marí, tal com, des d'una muntanya, veiem córrer per la planura la d'un núvol errant. Cap a l'horitzó la vista es perdia en fluïdeses ideals.
Altres indrets de Blanes: