Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Els orígens del castell de Sant Joan cal fixar-los entre els segles XI i XII. El nom li prové de l'ermita situada als seus peus. Va ser construït per vigilar les incursions marítimes dels pirates, sobretot en èpoques en què el regne de Mallorca era del domini àrab i oferia a la població de Blanes una seguretat de refugi quan venien les invasions. Està situat dalt del turó de sant Joan de 173 metres d'altura. Actualment, del conjunt resta dempeus la torre rodona de l'homenatge. Del recinte exterior s'han conservat murs al nord, on hi havia la porta, a ponent, on hi ha una espitllera, i a migjorn. L'aparell constructiu dels murs és molt irregular. El gruix oscil·la entre els 95 i els 120 cm. De la porta d'entrada, situada al punt més meridional, en queden només algunes pedres dels brancals i de la llinda. Des del punt més alt del mirador del castell tenint unes esplèndides panoràmiques podem llegir diversos textos: primer, dues proses de Joaquim Ruyra i Ferran Agulló que tracten de la riquesa aqüífera del delta de la Tordera, que tindrem a l'horitzó, i del litoral de peny-segats des de la punta de santa Anna en amunt, i segon, dos poemes dedicats a Blanes per Joan Ribas i Vicent Andrés Estellés.
Anys enrere, quan encara no existien les mines de Puigverd i de Jalpí, el delta de la Tordera, des del Navà fins a la mar, era una terra tan frescal que no necessitava pas regar-se. Les aigües subterrànies es mantenien somes tot l'estiu, i els agricultors no s'havien de donar altra pena que embotir-les en els valls, entretenir-les amb taparades, perquè no s'escorressen massa de pressa. Els camps esponjosos, de sabló finíssim, una mena de flor d'"hums" deguda a les varades, situats entre una xarxa de valls plens, s'empapaven d'humitat, igual que terrossets de sucre en una plata esbandida d'aigua. Aleshores a tot arreu d'aquells indrets s'hi feien ufanoses les carolines, planta indígena de la Tordera, arbres simpàtics d'ampla fulla cantadora i de tronc prodigiós; s'hi adaptaven perfectament els polls bordilencs, agrosos fills del Ter, i els àlbers argentats, en màgics agrups per les ribes de Palafolls, Malgrat i Blanes donaven la visió de temples vivents. La collita del moresc hi era segura amb poc treball i no menys la de les mongetes i altres estivatges, si se sabia ben escollir la terra de la llur apetència i no s'erraven les saons. En una paraula, s'obtenien més bons rendiments que ara, sense posar-hi tanta feina. Quin descans és no haver de regar a força de sang!
Quin espectacle el que ofereix al Cap de Santa Agna! A garbí, la platja del Sabanell, amb el Cap de la Tordera, ribetejat tot de pinedes i carolines i polls i hortes amarades d'aigua fresca i pura; més enllà els caserius de Malgrat; lluny, el Cap de Calella. Als peus, la vila de Blanes, neta, polida, senyorívola i feinera alhora. A ponent, ¡quin amfiteatre de serres, amb el Montseny de dos geps, i l'emboscat Montnegre, i la Serra d'Orsavinyà, i les ruïnes de Palafolls, i la cinta daurada de la Tordera, que serpeja sorralenca entre arbredes i blats de moro i vinyars i taques fosques d'alzines sureres!... I a llevant l'esplèndida decoració de la Costa Brava amb sos bastidors de Calabona, de l'Agulla, que fa enyorar Santa Cristina, darrera d'ella arredossada; de Fenals, de Lloret, de Llorell, dels Cards, de Tossa, que negreja com les muntanyes de Sant Grau, que li fan de capçalera. I, entre llevant i garbí, ¡quina estesa d'aigua, quina immensitat de mar blava, plena, vessant de llum i de tonalitats meravelloses que us fan tornar boigs als pintors!...
Matinal
Dintre el buit encantat d'una abraçada
que es veu solemnement esbadellada,
eterna dels rocatges començant,
la vila s'esbandeix majestuosa
i en el besllum del clarejar, fumosa,
sembla un ramat que es va desensonyant.
Rellisquen per la platja dretureres
les humitoses barques, que lleugeres;
escumejant se n'entren a la mar...
La primera se fa galant parella,
i la parella torna estesa bella
que per tot l'horitzó es veu velejar...
I quan se pon el bellugós estol,
al poblat s'apetonen vida i sol.
Blanes
Oh nit de Blanes
blanca i blava
Ara recorde aquella nit
de camins perduts esqueixats
Blanc
com d'una calç novençana
esperant
al fons del camí
com una ametla com paret
com permanent idea clara
Cubs de les cases i dels murs
les passes cautes per l'andana
esperaves tota la nit
una aurora de rosa clara
fora del temps
fora del temps com una estrella al·lucinada
Fruit del deliri i de l'afany
país de fonts
de reguerols
Blanes és com un pètal d'aigua
que ens il·luminava la nit
amb tomellos i farigoles
amb una idea encara intacta
Poble permanent
et recorde
sota la lluna tota blanca
mentre al davantal et florien
fruits diversos de l'estelada.
Altres indrets de Blanes: