Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Pujant del templet de Linnè ens trobarem amb una plaça centrada per una font dedicada a la memòria de Goethe. Hi ha reproduïda en majòlica els sis primers versos de la poesia "Mignon" de Goethe en l'original alemany i en les traduccions catalana i espanyola de Joan Maragall i Sebastià Sànchez-Juan, respectivament. Tenint una panoràmica única cap al templet de Linnè i el mar i els penya-segats de la punta de Santa Anna podem llegir el poema tot sencer en la versió maragalliana i en una de més recent de Miquel Desclot i acabarem amb la lectura del poema que Josep Pujol i Coll ha dedicat a Marimurtra.
Mignon
Saps el país dels tarongers en flor?
Entre el fullatge obscur brilla el fruit d'or.
Allí es fa el llorer altiu, la murtra suau
gronxats pel dolç aureig sota el cel blau.
No saps on és?... Allí...
Volguessis, mon aimat, anar-hi amb mi.
Saps l'estada? En pilans s'alça el trespol,
cada cambra és bonica com un sol.
les estàtues de marbre em van mirant:
«Què t'han fet —semblen dir-me—, pobre infant!»
No saps quina és!... Allí...
Mon protector, volguessis anar amb mi.
Saps la serra! Pels cingles emboirats
hi cerquen via els matxos carregats,
en les esberles nien les serpents
i les roques s'estimben pels torrents.
No saps on és!... Allí...
Oh! mon pare! voldria fer camí.
Cançó de Mignon
¿Saps la terra on floreix el llimoner,
les taronges rutilen al verger,
el ventijol alena en el cel blau,
la murtra i el llorer es drecen en pau?
Digues, hi saps?
Allí, allí,
oh estimat meu, volguessis anar amb mi!
Saps la casa? S'aixeca en ferms pilars,
sales i alcoves lluen al meu pas,
les estàtues de marbre em fan retret
com dient: «Pobre infant, doncs què t'han fet?»
Digues, hi saps?
Allí, allí,
oh padrí meu, volguessis anar amb mi!
Saps la serra i el seu camí alterós?
La mula enfila pel collet boirós,
a la balma reposa l'antic drac,
els rocs s'estimben pel torrent obac.
Digues, hi saps?
Allí, allí,
oh pare meu, ens mena el bon camí!
Mar i Murtra
Aquest jardí no és de veritat.
En sentir el mar un verd valent s'alzina,
bleixa un ombreig d'hortènsies opulentes,
la murtra humil crepita en el ressol.
Mentre els badocs es perden 'pels passeigs
rumbeja el llor i esclata la berbena,
l'alt cactus veu la lava d'atzavares
com, entre els pins, rossola pels penyals.
El magraner la bellaombra ullprèn,
la flor d'hibisc – pistil tot indecència–
m'ha sufocat la púdica mimosa.
Vetlla el templet, per sort, l'ordre de l'hort.
Aquest jardí no és la veritat:
la veritat sol ser massa salvatge,
el fang d'un déu, pinyol de paradisos
adés perduts, adés artificials.
Mentir a fons, aquí, reinventar
amb els dos blaus, l'alquímia de les plantes,
el somieig i un seny d'ordre teutònic
un nou país dels tarongers en flor.
Altres indrets de Blanes: