Platja de S'Abanell

Autor: Josep Roig i Raventós
Obra: Ànimes atuïdes

S'Abanell és la platja més valenta del món. Les platges s'obren amoroses a la mar i prenen la forma d'una mitja lluna com si obrissin els braços per estimar. S'Abanell és la platja del coratge; ella surt ardida mar en fora sense roques que li facin d'escut, i porta al seu damunt una pineda confiada i olorosa, i és enjoiada per les verdors d'un llac. La mar al seu davant té les foscors de la ira i li envia les onades més fortes el seu fons i li llança les ventades més fredes del seu pit i li remou la sorra amb mà torturadora. S'Abanell no recula i treu la faç mar endins. I les canyes del seu areny s'alcen dretes com cabells eriçats per la paor de les lluites. Davant de S'Abanell, la platja coratjosa que sempre roman deserta en les roncors del vent, les ones s'hi ajeuen fent ventalls d'escuma que pugen i baixen i es fonen tot seguit. La sorra és tota llisa de tanta solitud. Sols s'hi veuen les petjades que les gavines i els ànecs deixen en l'arena que les pluges han anat polint.

Autor: Pere Puig i Llensa
Obra: Els tres dalls , 1977
Pàgina: 874

S'Abanell

 

Platja elegant de S'Abanell

amb la pineda fastuosa...

el mar et besa amb desgavell

i amb placidesa harmoniosa.

 

En l'esvalot del temporal

xarrupes l'aigua amb avidesa,

com absorbint un goig vital

fruit de sa indòmita feresa.

 

I quan murmura, ja calmós,

li sents contar cançons antigues,

d'un ver amor esplendorós,

nascut en calmes i fatigues.

 

Arrecerada en els teus pins

tens dos amors que et tan requesta...

i tu, que els sents bategar endins,

per mar i pins ets una festa.

 

Però remunta gloriós el sol,

que és flama d'energia,

abassegant el mar confós

i als pins calmant la fantasia,

 

fent que crepiti el teu sorral,

l'alè ardent d'un bes et lleva

i, amb abraçada triomfal,

et diu, ardit: «Ets tota meva!».