Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A la rotonda de l'entrada de la població centrada amb un monument a una mena de paó, prendrem a l'esquerra la carretera que du a Tordera, Hostalric i Vic. A 3,300 Km arribarem a una altra rotonda, hem de seguir en la mateixa direcció que portàvem. Un xic més endavant, a mà dreta, trobarem un trencall amb tot d'anuncis de restaurants (can Pruna, ca la Maria...) i amb un rètol més petit que indica Santuari del Vilar. Seguirem per la carretera asfaltada durant 1,300 Km. Fins a arribar a un creuament on hi ha una ermita amb porxo, al costat del restaurant de can Pruna. Enfilarem, a la dreta, una pista de terra que sense deixar-la ens conduirà, al cap de 2 Km. a l'esplanada de davant del santuari. Hi ha espai per poder-hi maniobrar els autocars.
El 1950 es va renovar el porxo de l'entrada amb tot d'esgrafiats. El 27 de setembre de 1934, Ruyra va fer donació de l'exvot del rem de trenta-quatre, situat a mà dreta del presbiteri. Destruït durant la guerra del 1936-39, fou restituït el 1948. Al porxo d'entrada o a l'interior podem llegir el fragment final del Rem de trenta-quatre i un poema d'aire popular de Joaquim Ruyra i poemes de Josep Cortils Vieta i Pere Puig i Llensa pagès i escriptor que va ser molt anys l'obrer més antic del santuari del Vilar.
Autor:
Joaquim Ruyra i Oms
Obra: Pinya de rosa (Obres completes) , 1964
Pàgina: 256
Obra: Pinya de rosa (Obres completes) , 1964
Pàgina: 256
Aquestes coses me semblen d'ahir: tan fresc ne conservo el record; i, no obstant, quants anys hi han passat per damunt! La humil ermita del Vilar és la mateixa d'aleshores; els caminals que hi condueixen són tan poètics i solius com en aquell temps: els mateixos pins els donen ombra, flaire i remor, les centenàries oliveres no s'hi han envellit cap mica més, i els moixons hi canten les mateixes passades; però, els homes que hi transitaven, a on són? Dels que férem el romiatge, grat sia a Déu, no restem sinó en Cadernera, que ja és vell, i jo, que en l'arbre de la vida sóc una fulla seca assorollada pel vent de l'eternitat, que no trigarà a emportar-se-me'n. El rem durarà de segur més que els oferents. Memorial d'una oració, llengua muda i eloqüent, dirà — Miserere! — per nosaltres quan ja no serem d'aquest món. Si mai puges a l'ermita, el veuràs penjat a la volta entre llànties i salamons, enmig d'un esbart de barques en miniatura que són altres tants ex votis. El poble el designa amb el nom antonomàstic de es rem de trenta-quatre. L'ermità potser te'n contarà una història exagerada: tu saps la vera.
Autor:
Joaquim Ruyra i Oms
Obra: Disperses i inèdites (Obres completes) , 1964
Pàgina: 1085
Obra: Disperses i inèdites (Obres completes) , 1964
Pàgina: 1085
Per què sou boscana?
Verge santa del Vilar,
que us heu volgut fer de Blanes:
¿com havent-hi riques planes,
heu preferit habitar
entre comes selvatanes?
Jo també per la foresta
sento grans aficions:
s'hi troben tants d'aranyons
i tant d'or viu de ginesta
i tants de nius d'ocellons!
Ara, que bada a la llum
ses floretes la bosquina,
el nas hi frueix l'ensum
d'un inefable perfum
que conforta i enllamina.
I quan la tardor daurada
va passant acompanyada
de pluges i dolços freds,
el bosc és una faldada
d'esplendorosos bolets.
Més tard, quan els munts són blancs
i els herbeis lluents de gebre,
el bosc, dins els seus barrancs,
cria molsa i gallarancs,
perquè en guarnim el pessebre.
Sempre estoja coses belles,
amables per als infants:
nius, bolets o cassanelles:
un tresor de meravelles
no esquerpes a nostres mans.
Això els nostres cors hi atreu.
Mes a Vós, Mare de Déu,
que fruïu goigs de l'Empiri,
cap goig terrenal i breu
no us pot pas moure a venir-hi.
Crec que per a la vostra imatge
heu volgut la soledat
perquè, lluny del mundà onatge,
quan us retem homenatge,
pensem en l'eternitat.
I crec que vostra favor
tan lluny de Blanes s'aplica
perquè el blanenc que us suplica
us provi la seva amor
cansant-se abans una mica.
Autor:
Josep Cortils i Vieta
Obra: Marinesques
Obra: Marinesques
Vaig fer una prometença
quan lo llaüt se'ns bolcà
d'anar-me'n, si no em negava,
tot seguit cap al Vilar.
Autor:
Pere Puig i Llensa
Obra: Els tres dalls , 1977
Pàgina: 856
Obra: Els tres dalls , 1977
Pàgina: 856
Camí del Vilar
Tens llarga història camí del Vilar!
L'horta t'encanta i el pi t'enamora.
En tu, hi ressona l'antic caminar
amanyagant-hi el neguit del qui plora.
Perquè s'esfumi la pena traïdora
el sant Rosari proposes resar...
Dins teu, l'amor hi ha vingut a rondar
de jovenesa enflairant-hi l'aurora.
En ser al final sents un pler benastruc,
entre flairoses florides de bruc,
i al Santuari la joia s'altera
quan, fervorós i incansable romeu,
adorador de la Mare de Déu,
sent l'esperit celestial primavera.
Autor:
Pere Puig i Llensa
Obra: Els tres dalls , 1977
Pàgina: 313
Obra: Els tres dalls , 1977
Pàgina: 313
Croquis del Vilar
El sol feia el verd més verd:
ombra verda, claror verda,
fullareda fresca i gerda,
tremolor del verd incert...
No sé pas quin m'extasia,
si el verd pàl·lid o el verd fosc.
Tot plegat té dintre el bosc
una dúctil melodia.
Sento un poc d'esgarrifança
feta amb música de llum.
A ple sol l'abella brum
en un clima de bonança,
i amb les flors que té el Vilar
en fa mel, al Santuari.
Qui pogués la mà arriscar-hi
per untar-hi sempre el pa!
Altres indrets de Blanes:
Indrets