Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El barri de S'Auguer, tradicionalment de pescadors, va ser incorporat a Blanes a principis del segle XVII quan el terme municipal s'amplià fins a desembocadura del Tordera. En la façana de la casa que fa xamfrà hi ha reproduït el poema que Pere Puig Llensa li dedicà. El podem llegir complementàriament amb el fragment en què Joaquim Ruyra explica els comportaments d'en Garet el dia de la festa de l'enramada en aquest barri de pescadors.
L'aire està impregnat d'exhalacions fresques i humides com després d'una ruixada; però, que en són de flairoses aquestes fresques exhalacions! La ruixada ha sigut de ginesta. Els carrers n'estan encatifats i les noies, que hi ronden, ne porten esquitxades la roba i les cabelleres. És la nit més alegre de Blanes, la darrera nit de les enramades. El vent és suau i temperat, el cel serè, i el juny xamós riu entre les estrelles.
El sac dels gemecs va fent la passada, espargint per dins del poble un guirigall d'harmonia que alegra i engresca al jovent. Les xicotes, al sentir-ho, no poden pas restar un instant més a la taula, baldament estiguin a mig sopar i no s'hagi encetat encara el famós capó de la festa. —Ja passa sa coixinera!... ¿Sentiu?... Sa coixinera i encara m'hai d'endegar! ¿A on tinc sa xalina? ¿A on m'hai deixat ses arracades? Mare, cuiteu a portar-me es ferrets. Mireu si em cau bé aquest llaç, si ses flors me van millor aixís o as costat de sa tannara. Sa passada, sa passada!—. Tot és fressa i trasbals. Els minyons endrapen precipitadament asseguts de gairell a les cadires, amb les orelles al carrer i el mirar esbarriat: endrapen precipitadament, i se les esquitllen amb el darrer mos a la boca. El jai roman tot sol a taula, llemugant, amb ses genives esqueixalades, les calaborques del capó. De tant en tant, després d'haver fet petar una llarga xerricada, balandreja el cap tristament, tot mirant-se el porro, el company fidel, i exclama, sospirós:
— És son temps. Qui pogués tornar-hi!... Que es divertéixun, mentre s'hora és bona!
L'enramada de l'Auguer serà la millor de la vuitada, perquè enguany els pescadors volen lluir-se. En Panxo Manxiula, s'americano nou, fill del vell sardinaler, ha contractat la cobla per al ball de la nit. El sac dels gemecs anirà, doncs, a racó; però tocarà a la taverna per engrescar els bevedors. La festa serà com no se n'hagi mai vista cap al barri.
El noi, Garet, un mariner simpàtic, caraprim, morenet, d'ull gris i mirar vergonyós, ix a la porta de casa seva, afaitat de fresc; vestit amb una roba flamant de llana negra, calçat amb botes noves de vedellet i cobert el cap amb una gorreta de seda. No viu pas al barri de la festa. El seu carrer està ombrívol; mes els que 1'habiten saben prou on han de trobar el divertiment i la lluminària. Les comares xafarderes se criden de porta a porta i es van ajuntant. Passa una colla de xicotassos agafats del braç, cantant una cançó d'amor més funeral que el Dies irae; després un estol de vailets coronats de ginesta, tocant timbals i trompetes de fira; després una cordada de mosses que xisclen i riuen sense motiu, de la manera més estrepitosa que poden, per emportar-se l'atenció dels joves casadors. Tothom va cap a l'Auguer, i en Garet se determina, per fi, a seguir la riada.
Altres indrets de Blanes: