Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Es tracta d'un edifici de quatre plantes amb terrassa que ocupa tota una illa de cases i és el resultat de les construccions que els indianos, tornats amb fortuna, feren a partir de mitjan segle XIX en l'antiga trama de Lloret poble de pescadors. La façana està arrebossada i pintada de color rosat i destaca per les decoracions puntuals en baranes i cornises de terra cuita. El cos central de la façana està un xic més avançat i destaca per les tres arcades de mig punt de la planta baixa, per les quatre pilastres corínties i per la culminació en forma de frontó de terra cuita i un campanile de ferro. A la cornisa superior destaca l'escut d'Espanya, com a culminació de la façana principal, amb la particularitat que es tracta d'un dels pocs edificis que té l'escut del rei Amadeu de Savoia. Darrere l'escut principal de la façana anterior destaca campanar de ferro forjat, instal·lat el 1884, obra del serraller Tarrats, dissenyat pel dibuixant Agustí Font i Vilarrubí. Aquesta obra fou contractada a pes, concretament a 90 cèntims el quilo.
Tenint la mar a tocar i el passeig Verdaguer al davant podem llegir un text de Josep Pla que destaca l'afició dels lloretencs per la música i la primera part de l'oda que Sebastià Sànchez-Juan dedicà a Lloret.
Lloret és una població molt alegre i summament hospitalària. Als lloretencs, els agraden músiques i danses: ballen meravellosament la sardana. És una pura delícia contemplar una audició de sardanes davant la Casa de la Vila de Lloret, cara al mar, enfront del passeig de palmeres d'ondulació tan acurada. Lloret és, a l'estiu, una de les poblacions de la costa on es balla més. La seva festa major —24 de juliol— és, dins del seu tipisme, distingida i solemne. La processó marítima que es fa en tal data fins a Santa Cristina, coneguda vulgarment per s'amorra, amorra!, té una gran vistositat.
Lloret és —malgrat la transformació que hi ha operat el turisme internacional— una població encantadora, d'una distinció innata. Té el que es cotitza encara tant: un aire de petita ciutat.
Oda a Lloret de Mar (fragment)
De tots els airecels em plau mirar-te,
Lloret de Mar, no sols mar de Lloret:
cel de pedra i jardí florent que enarta,
fresc paradís, i, d'ànimes, floret.
La Dona Marinera és una fita,
Santa Cristina un clos de resplendors.
Dafne llorer? Apol·lo l'aprofita,
tots dos profusos als aparadors.
¿Fóres enllà d'un compte venturer,
al sol, a l'ombra de remota calç
i en trípode de fusta de llorer,
gong d'or, de plata, amb drings angelicals?
Encara papallones i libèl·lules
t'al·lucinen amb vagues lluentons.
No arreu se'n guarden cristal·lines cèl·lules,
ans se'n conserven pintadets cartons.
Oh, el bon pastís dels jovencells als pares
el diumenge de Rams! Els grans tortells
afermancen el goig dels vents que empares,
la tramuntana i un oreig d'anells.
Fonts, pujols, pares, vergers de tota mena
i el passeig de palmeres i de llum.
La pedra es fa paraula. El Verb hi emmena
petges de sant, bona aigua i bon perfum.
Hi ha, senyant el paisatge, quatre guies
cap al cel, quatre ermites: la de Gràcia,
i, amb Sant Quirze, la de les Alegries
i de Santa Cristina. Bellor, gràcia.
(Gràcia divina, bella i graciosa,
no sols quan et floreixen ametllers,
ans quan et plora amb aura delitosa
enyor de sons i somnis fetillers.)
Romanalla vistent i macadures
com de cara pigada i estimada,
naus en flascons, fervents musicadures
(fantasia amb cabells castanys d'amada).
Relíquies de la santa i cars vestigis
dels tractes amb Itàlia i les Antilles,
i el pi, soplujador de tants prestigis;
la «Blanca Aurora», fada entre flotilles.
El poble d'altres temps es desforrolla.
T'han descobert innumerables ulls,
uns ulls novells enclins a la forrolla
i humits de goig i de boirencs vasulls.
Romanitzada, selvatana, ibèrica,
senyorívola i sòbria en tot moment,
esfreixurant-te als esbarzers d'Amèrica
i alguns tornant-ne gaudiosament.
Ara Amèrica et torna i tot Europa,
i tot el món, que ja no et cap, Lloret,
amb cotxes, i amb vaixells amb vent en popa.
Oh, banderons guarnint panys de paret!
Cales (Fenals? Canyelles?) Temps! S'esbrava
l'estrangeria en nits d'estiu. Però,
com tota vila de la Costa Brava,
Lloret de Mar viu per damunt d'això.
Altres indrets de Lloret de Mar: