Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La primera notícia és de 1354 i correspon a un permís concedit pel bisbe gironí Berenguer per tal de demanar almoina amb l'objectiu final de restaurar l'ermita ja existent. El document més antic que guarda l'Obreria de Sta. Cristina —nom amb el qual és conegut el patronat que vetlla pel seu patrimoni— és del 14 de maig de 1422 i fa referència a la venda d'un tros de terra del mas Carreres. Amb el temps, la finca matriu s'ha anat ampliant substancialment amb altres donacions i compres, i avui té una extensió total d'unes 10 hectàrees. A l'espai que ocupa l'ermita s'han localitzat indicis del que podria l'antiga capella pre-romànica, que feia 12 metres de llarg per 6 d'ample. amb un absis gairebé de ferradura.
A l'absis de l'ermita podem llegir el fragment d'El rem de trenta-quatre en què els protagonistes divisen el santuari. En el mateix punt o a l'interior del temple podem servir-nos de la lectura de dos sonets de Ferran Agulló i Joan Domènech i Moner, respectivament, i d'un poema de Pere Ribot fixat en una placa de ceràmica abans d'arribar a l'ermita el novembre de 2002.
Però hi hagué un moment en què l'espessor del ruixat s'aclarí una mica, i aleshores s'acoloriren feblement en la grisor alguns pujols i tosses llunyans, que semblaven flotar en l'aire amb un efecte d'acostament, banyats d'una flamarola de sol esmortuïda; allà el ros promontori de Fenals, amb son quarter de torre prim i dentellut; més enllà, com una blanca magnòlia al cim d'una toia verda, el santuari de Santa Cristina damunt de sa muntanyola revestida d'aulets i pinedes... Era una nota ben simpàtica, mes no vaig pas tenir temps d'encantar-m'hi: a la manera de les colors d'un arc de Sant Martí que s'apaga, va esblaimar-se ràpidament en el cel, i la trista grisor s'atapeí pertot arreu.
Santa Cristina
Entre les roques de la costa brava,
com un llir entre penyes s'esponcella,
Santa Cristina, blanca meravella,
s'alça entre pins, mirant-se en la mar blava.
L'ona se sent de son amor esclava
i els peus li besa enamorada i bella,
l'assutzena perfuma la capella,
com les sorres daurades perfumava,
bandes de roques, llum encegadora;
cel blau, mar blava, i una font que plora,
un aire pur, les vinyes verdejant...
Quin goig, voltat de santes harmonies,
somniar en ventures i follies
a l'ombra fresca de ton pi gegant!
Santa Cristina
Per damunt de la pineda
l'ermita vetlla la mar
i és l'amor de cada llar,
mar de llamp, calma o seda.
Patrona de la marina
amb sant elm. Tot és claror,
claror de santa Cristina
i braó del pescador.
Processó de mar. Oh tendra
imatge de fe i llum!
Qui millor la sap comprendre
sap trobar-ne el seu perfum.
Tot es commou amb vent noble
i dóna més vida al cor.
Vet-ací el sentit d'un poble,
d'un Lloret que mai no mor.
La pietat ho endevina:
Sant Elm i Santa Cristina.
La processó de Santa Cristina
Davant Fanals, la processó s'atura
quan es veu el perfil d'un campanar.
De cara al santuari marià
un prec comú s'eleva vers l'Altura.
Els vogadors, sol·lícits, tenen cura
d'alçar enardits els rems, amb fermà mà.
La Salve va escampant-se mar enllà
com si emprengués una altra singladura.
L'escena del moment és ben sublim.
El sentiment pregon que tots sentim
fins a l'entranya més adusta arriba.
Pel rem gastat, allargassat i prim,
rellisca lentament un regalim
com una dolça llàgrima furtiva.
Altres indrets de Lloret de Mar: