Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El comte de Barcelona Ramon Berenguer I havia tingut dos fills: Ramon Berenguer II -conegut com el Cap d'Estopes per la seva cabellera rossa i rinxolada- i Berenguer Ramon II. L'any 1076, en morir el pare, deixà els seus dominis als dos fills que restaren obligats a gestionar-los a quatre mans. Ben aviat hi hagué discòrdies entre ells fins que un dia que Cap d'Estopes es dirigia a Girona fou assasinat prop de Sant Feliu de Boixalleu, problablement el 5 de desembre del 1082. El seu cos va ser llançat a un gorg de la Tordera, des d'aleshores conegut com a Gorg del Comte o, també, Gorg de la Perxa de l'Astor o Gorg d'en Perxistor. Prop del lloc on s'escaigueren els fets el 1982 s'aixecà un monument en memòria del comte. És una estructura rectangular i horitzontal realitzada amb pedra i rajola vidriada. L'horitzontalitat però, queda estroncada per quatre fileres verticals i esgraonades en pedra que simbolitzen la senyera. A la part dreta hi ha representat el moment en què segons la veu popular Berenguer Ramon mata al seu germà. Al llarg de tot el monument hi ha un arbre genealògic de la família i les cronologies dels esdeveniments importants ocorreguts durant la vida de Ramon Berenguer II. En ser-hi al davant podem llegir el text que Joan Amades va escriure sobre els fets.
Arribats al lloc de la cacera, prop d'Hostalric, tothom va tirar pel seu cantó. Quan feia poc que havien començat la correguda, Berenguer Ramon féu dir al seu germà que ja havia caçat dues boniques aus i que les anava a portar a la seva muller a Girona. El Cap d'Estopa es va trobar sol entre uns canyars, prop d'un estany, tenint sempre a la vora el seu falcó, que no parava de voletejar i fer coses estranyes, que augmentaven el mal humor del comte i li feien témer quelcom desagradós. De sobte, li semblà veure passar una figura prop d'ell, mig amagada entre les canyes. El seu falcó se li abraonà de potes al cor i el tapà amb les seves ales. Quan menys s'ho pensava, el comte se sentí ferit per una mà misteriosa armada d'un punyal. La capa del comte es tacà de sang i també l'ala del pobre i fidel falcó, que de seguida es posà a xisclar i, voletejant, fugí cap on es trobaven els altres cavallers caçant; no parà de cridar-los fins a aconseguir que el seguissin i els menà cap a la vora de l'estany, on trobaren mort el comte Ramon Berenguer. Aquest, durant el camí cap a la cacera, com pres d'un estrany pressentiment, havia donat la seva espasa al vescomte Folch de Cardona encarregant-li que amb ella el defensés si li passava quelcom.
Tot seguit va organitzar-se una comitiva cap a Girona. En presentar-se el germà de la víctima, el comte Berenguer Ramon, tots els cavallers es van mirar i van entendre's sense parlar. El falcó del Cap d'Estopa, que per res no s'havia separat del cos del seu amo, es posà a xisclar, com volent dit que era ell l'assassí. Tothom va veure encara en la capa comtal el rastre d'una taca de sang. En cantar l'absolta, el cabiscol de la Seu gironina, portat per una força irresistible i inconscient, no es pogué estar de dir:
"Caín què has fet del teu germà Abel?" El falcó del Cap d'Estopa, durant tota la cerimònia religiosa, no va parar de voletejar per damunt la testa del germà de l'assassinat. [...]
Segons els costums d'aquells temps, quan un cavaller demanava a un rei un judici contra un altre, aquest no podia negar-se a acceptar-lo, car, altrament, es feia ell mateix culpable del delicte atribuït. Havia d'acceptar el duel, i si perdia era tingut com a culpable i requeia damunt seu tot el pes de la culpa i tot el rigor de la justícia, car es creia que la cosa prenia un caràcter sagrat i que Déu ajudava i protegia el bo i abandonava o castigava el dolent fent-lo perdre en la brega. Berenguer, si us plau per força, hagué d'acceptar, davant de la cort de Castella, el repte que li havia llançat Folch de Cardona. Després del primer atac, va caure a terra vençut; aleshores el vescomte li apuntà al cor l'espasa del seu germà i li féu confessar que ell era l'autor de la seva mort. Després de tal afront i tal deshonra, el comte va renunciar la corona a favor del seu nebot, fill del Cap d'Estopa, i se n'anà a lluitar a les croades, on matà moros i guerrejà com un senzill cavaller.