Capella dels Socors

La vila vella de Tossa és un arxiu de la nostra història.

Autor: Josep Roig i Raventós
Obra: L'ermità Maurici , 1933
Pàgines: 124-125

La vila vella de Tossa és un arxiu de la nostra història. Allà, entre la remor de les onades, hom sent batre les ales de la tradició que encara viu dins les parets mig caigudes, les pedres corcades de les muralles fosques i les torres que miren al mar, com els mariners envellits. El metge Melé heroi, entre un silenci acorador i voltat de mirades receloses» ha cercat la petjada romana oblidada sota la terra, ha descobert i ha llegit aquell devessall d'ornamentacions que la seva ciència li ha ofert agraïda. Tossa, a més de les balmes somniadores, de les platges enlluernadores» de la cala bona, reblerta de dolceses, i dels rocams esplendorosos, té les deixes romanes i té el seu pelegrí. Beneïda sia la Costa Brava, que fa una processó per la mar i envia un pelegrí per la terra!

Cada any es fa la festa de l'agraïment, que viu ablamat des dels començaments del segle XV. Un flagell atuïa la vila amb les calamitats d'una malaltia, i la pregària del poble trobà en el màrtir Sant Sebastià l'emoció del miracle, i Tossa oferí trametre cada any en romiatge un pelegrí a fer una ofrena a la capella del sant més propera fora del terme. Aquesta capella és la de Santa Coloma, i fa cinc centúries que el pelegrí surt de Tossa, tant si plou com si fa sol, tant si hi ha pau com si hi ha guerra. Glòria a Tossa, que mira al cel i no atura la pregària! Déu, que és al cim amb les mans plenes de miracles i la pensa curulla de boneses, esguarda la vila de Tossa amb un goig beatífic de paternitat. La visió del pelegrí de Tossa, amb la vara, la carbasseta i les conquilles, pregant les hores de camí fadigant, seguit d'una munió fervorosa, és tot un esclat de fe que neix, s'escampa i triomfa, amb tota la força de les coses de Déu. És a l'hivern que la fosca és llarga i el fred entra per les cases i la gent es fa amiga prop de les flames confortants. L'església és plena de feligresos i de cantúries. El pelegrí roman entre el batlle i el síndic,  escolta les paraules que li adreça el celebrant, i aprés, acompanyat de la imatge de Sant Sebastià, passen en processó pel poble, fins a la capella del Socors.

Allà el pelegrí, amb el passaport i un durillo d'or vell per fer dir la missa, besa la relíquia del Sant, fa un acatament i en la darrera casa de la vila, pren la minestra que li tenen preparada, entre els seus seguidors. Després fa tres crits, per tal d'acoblar els romeus, se senya devotament i comença el sant rosari, allunyant-se entre la pols que s'alça, com un encens d'adoració.