Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Ermita situada a la serra d'Ardenya. Està dedicada a Sant Grau d'Aurillac, les relíquies del qual, segons la tradició, hi van ser traslladades per la reina Maria de Montpeller, mare de Jaume I, cap a l'any 1200, atenent a la llegenda que diu que el sant hi va sojornar quan tornava cap a França. El 1462 el santuari va ser restaurat quan es va construir el mas annex, abandonat el durant la Guerra del Francès.
El 1882, quan el conjunt era propietat de Grau Rodés Moré, l'ermita va ser reconstruïda en estil neoromànic. La portada va ser projectada per Joan Guàrdia. A l'interior es conserva una pila baptismal de 1666. L'any 2009 va ser adquirida per l'Ajuntament de Tossa. S'hi celebra un aplec cada 13 d'octubre. Hi podem llegir el text de Joan Maragall fruit de l'estada a Tossa i en aquesta ermita l'estiu de 1904.
Després... ah! sí, una aparició clara, neta: l'ermita blanca de Sant Grau (fins em recordo del nom) al cim d'una muntanya.
Es veu la mar des d'allà. Jo bé tinc esment d'haver vist una amplada de mar que espantava des d'una gran altura; i ara em recordo que, poc abans, a l'altre costat havia vist molta terra: una plana mig confosa entre les boires i alguns pics nevats de la gran serra a l'altra banda...
Menjàrem i beguérem alegrement allà a Sant Grau: i em penso que de seguida emprenguérem la confosa davallada. I ara diré els records que em resten de Tossa, que puguin tenir algun interès general. De primer, recordo que és una gran satisfacció arribar a poblat a migdia sota el bat del sol, amb el desig de trobar repòs i frescor per fora i per dintre. Després, jo m'havia afigurat Tossa un racó de món tot rònec, i que la gent miraven als forasters amb mal ull i que amb prou feines els parlaven; i em vaig trobar amb un poble quiet, sí, dolçament quiet i retirat dintre una capsa de muntanyes, a la fresca vora del mar; però també molt endreçat amb cases boniques de gent que saben viure. I la gent, Déu meu! d'un bon tracte, d'un compliment... però d'aquell compliment que surt del cor: se us em porten a casa, us assenten a la bon a taula, us posen al bon llit, i no us en adoneu que ja us han guanyat el cor; heu arribat al migdia com estranys, i al vespre ja esteu en família, i a l'endemà de matí, quan voleu marxar, us sentiu que heu posat arrels i us costa d'arrencar-les com si fugíssiu de casa vostra.
Altres indrets de Tossa de Mar: