Castellitx

Autor: Llorenç Moyà Gilabert
Obra: Certamen literari de Castellitx. Obres premiades , 1995
Pàgina: 21

A la Mare de Déu de la Pau de Castellitx

 

I

 

La donzella

 

Claregi o l'aigua caigui en bell diluvi

deixau d'hora la flaire del llençol

i preniu pa i formatge del raol

- no sia cosa que el delit s'acubi-,

 

perquè heu de preparar de bell antuvi,

quan encara és encès l'humil gresol,

el rebedor, la cuina, el senderol

per quan arribi l'enviat del Nuvi.

 

I enc que ell us cerqui a vós, benigna veu,

com a obsequi, al portal vós hi tindreu

codonys, magranes, figues i atzaroles,

 

perquè, tot feinejant, no us adonau

que vós –foravilera-, de la pau

us n'heu fet collarets i braceroles

Autor: Llorenç Moyà Gilabert
Obra: Certamen literari de Castellitx. Obres premiades , 1995
Pàgines: 21-22

A la Mare de Déu de la Pau de Castellitx

 

II

La madona

 

Quan sortiu a la porta, en morir el dia,

eixugant-vos les mans al davantal,

us diuen les veïnes del rodal:

-Déu vos salve, i l'Infant, madò Maria-.

 

I us demanen, per sàvia, metgia

per mal de nervis i el desmai coral,

i vós els oferiu canyella i sal:

remeis segurs de manta malaltia.

 

Emperò, quan a punt de mitja nit,

com una aranya entaforada al pit,

l'angúnia vital es descabdella,

 

des de l'home valent al més covard

s'abeuren de la pau del vostre esguard,

com si fos d'una mansa fontanella.

Autor: Llorenç Moyà Gilabert
Obra: Certamen literari de Castellitx. Obres premiades , 1995
Pàgina: 22

A la Mare de Déu de la Pau de Castellitx

III

L'almoinera

 

Curullau de farina la pastera

de Castellitx – de roure mig corcat-,

afegiu-hi la força del llevat

i la pasta prendrà tal estufera

 

que sereu, de les dones, la primera

per la feina i la gràcia del posat,

i al bell punt que la pasta haurà tovat

i el pa tindrà rossors de bresca i era,

 

aniran els coloms al vostre lloc

perquè els esmicoleu a poc a poc

molla de pa i serenitat de viure.

 

Nosaltres hi vindrem de mil en mil

i vós, amb vostre esguard –el més tranquil-,

ens llescareu la pau amb un somriure.

Autor: Gabriel Janer i Manila
Obra: Ha nevat sobre Yesterday , 2016
Pàgines: 162-163

Em record d'en Biel de ca n'Abdon. Era alt i prim, llarg com un cimal d'ullastre, els ulls enfonyats, foscs, sota unes celles gruixudes ni que les hi haguessin pintat amb morques. Vivia a foravila amb els germans i els pares, devers so na Móra, a prop del camí que mena a Sencelles. El veien poc pel poble, només en ocasió d'una festa. A vegades la seva mare acudia a la botiga dels meus pares a comprar-hi una camisa, la mica de roba de davall necessària per si un dia havien d'ingressar algú de la família a l'hospital, uns calçons de fer feina... L'acompanyava el marit, el sen Abdon, en un carro. També era llarga i, vestida de negre, els cabells escambuixats, podia assemblar-se a la imatge que teníem de les bruixes. Un dia, la trobaren morta davall una porxada. S'havia penjat en una biga i portava el vestit negre de sempre, el mateix amb què venia a la botiga a comprar. No sé si va trobar-la en Biel, el fill, però tardà molt de temps a tornar al poble. No era estrany. Podies veure'l a la festa de la Pau, el tercer dia de Pasqua. Arribava a mig matí, es passava un mocador pel cap, com si fos una gorra, fermat amb quatre nusos i s'enfilava en un lledoner, ran d'una paret que separava el camí, molt a prop de les cases de Castellitx d'en Barra d'Or. S'enfilava per les branques i començava a fer acrobàcies, i salts, i cabrioles. La gent s'arremolinava sota l'arbre per veure'l. Ens recordava les pel·lícules de Tarzan. Potser reunia tants d'assistents com la missa major, bocabadats. Després de dinar -dinàvem espargits per les tanques d'albons i estepes-, en Biel Abdon era el rei de la festa damunt l'era de Castellitx. Tothom l'esperava, la seva exhibició de contorsionisme. Es retorçava el cos fins a arribar a fer un nus amb els braços i les cames. Llavors treia el cap per on menys ho esperaves. Li tiraven diners a fi que s'animàs a intensificar l'embull. Hi havia qui cridava:

-Que fací el camaiot!... Que fací el camaiot!... El camaiot era el seu número estrella. Plegava el tors, enrotllava les cames i ennuegava les cuixes. Al final semblava un embotit farcit d'ossos. L'aplaudien, mentre desfeia l'embolic. El rector Adrover, que sabia que els jocs acrobàtics d'en Biel Abdon eren una atracció poderosa, no li planyia una propina. No m'atreviria a dir que la gent acudís a Castellitx només per veure'l, però és probable que la fascinació que exercia fos quasi tan poderosa com la de la marededéu. El rector devia donar-li deu o quinze pessetes, no més. Però un any en Biel li proposà que, si n'hi donava vint-i-cinc, es mamaria la perdiu davant tothom. El rector s'esverà. Sabia que el que li oferia en Biel no era fàcil de fer.

Autor: Josep Carner i Puig-Oriol
Obra: Jocs Florals de Mallorca , 1905
Pàgina: s.n.

A la Mare de Déu de la Pau

Que seu sobre el portal de l'església de Castellitx

 

Amb quin mig riure suau

contemplau tot lo que es muda,

Mare de Déu de la Pau,

eternament asseguda!

 

Oh Maria, com gosau

amb la cara complascuda,

la dolça brisa perduda,

la gran delícia del blau!

 

És bona vostra fillada,

i Vós semblau, confiada,

la pagesa riolera

 

guardadora del casal,

que està asseguda al portal

mentre els fills juguen a l'era.